Les energies renovables són el futur. El consens al voltant de la necessitat de substituir les energies fòssils per d’altres de menys contaminants i més ecològiques gairebé no es discuteix en el debat públic del nostre país. Aquest és el compromís que han assumit les administracions de Catalunya. La Llei del Canvi Climàtic preveu que d’aquí a 10 anys, al 2030, la meitat de la demanda energètica es cobreixi amb energies verdes. Però el problema ha sorgit en el moment i en la manera d’implementar aquest compromís.
Les comarques afectades per nous projectes eòlics i fotovoltaics han aixecat la veu per qüestionar-ne molts, quan no per posicionar-s’hi en contra. La majoria d’aquests territoris estan vinculats directament amb l’agricultura i la ramaderia i consideren que alguns d’aquests projectes suposen una amenaça per a aquesta activitat.
Estel·la Val, és una de les portaveus de la Plataforma Salvem lo Pallars que es va crear precisament per mostrar l’oposició a un parc fotovoltaic de 700 hectàrees projectat entre Issona i Conca Dellà, Tremp, Talarn i Castell del Mur. A un dels capítols d’Ona Pagesa dedicat a aquest debat obert, Val explica que aquests macroprojectes “són una amenaça per la manera que pretenen implementar-los al nostre territori, no per si mateixos”. Les queixes formulades des de la Terra Alta, la Conca de Barberà, les Garrigues, el Priorat o els Pallars, entre d’altres, coincideixen a denunciar que l’impacte de la majoria de projectes és molt gran, que no es plantegen com una alternativa per generar energia de proximitat —perquè està pensada per a grans consums concentrats en l’àrea metropolitana de Barcelona— i que molts d’aquests projectes els impulsen les grans empreses que tradicionalment han abraçat la major part del mercat energètic i que, històricament, han actuat al marge dels agents territorials.
El periodista de Som Garrigues i col·laborador d’Ona Pagesa, Miquel Andreu ha seguit molt de prop aquest debat. En un fil de Twiter posava noms i cognoms a grans empreses que han projectat els grans parcs energètics catalans.
Així doncs, avui el repte no és només la substitució d’unes fonts d’energia per unes altres, sinó també de quina manera es portarà a terme aquesta substitució. Davant d’aquesta controvèrsia, ja hi ha qui es vol curar en salut. És el cas del Priorat, que proposa constituir una agència comarcal pròpia de l’Energia i el Clima per gestionar les instal·lacions d’energies renovables a la zona. O la Federació d’Ecologistes de Catalunya que ha promogut un manifest que reclama una un altre model d’implantació de les energies renovables que sigui participatiu, sostenible, respectuós amb els espais naturals, la biodiversitat, els paisatges, el patrimoni cultural i els espais agraris.
Va ser aquest estiu quan Unió de Pagesos va alertar que diversos projectes de parcs d’energies renovables podien implicar la desaparició de milers d’hectàrees de conreu. Des del punt de vista del sindicat, el sòl agrari hauria d’afrontar ara un nou element especulador: convertir camps fèrtils en superfícies productores d’energia que generarien més ingressos, però a costa de reduir el territori agrícola de Catalunya. El responsable d’energies renovables d’Unió de Pagesos, Jaume Padrós, explica a Ona Pagesa que “el problema és la manera com ho volen implantar. Estem a favor, totalment, de les renovables, com no pot ser d’una altra manera, però volem que es faci de forma endreçada. El que no pot ser és que es projectin en hectàrees i hectàrees de terra bona per conrear fent fora els pagesos”.
Amb tot, el sector energètic s’està diversificant amb noves iniciatives privades, desvinculades de les grans corporacions, que tenen entre els seus objectiu fundacionals establir connexions estretes amb el territori. Una de les pioneres, i que ara mateix té més abast, és Som Energia, una cooperativa que comercialitza energia verda a partir de fonts renovables com el sol, el vent, la biomassa, etc, que ja agrupa més de 70.000 socis i produeix 18’5 GWh cada any. També ha despertat interès Viure de l’Aire, un projecte comunitari, el primer del sud d’Europa, en què prop de 600 persones, entitats i empreses s’han unit per finançar un aerogenerador instal·lat a Pujalt, a l’Anoia. Un molí de 90 metres d’alçada amb pales de 50 metres que genera 2’30 MW. També han nascut empreses dedicades a cobrir demandes més domèstiques. És el cas de Nucli Solar, una companyia que fa una any i mig que funciona i que dissenya projectes d’energia solar integrals per a autoconsum.
Competeixen contra gegants, però proposen alternatives de consum que cada cop desperten més interès. Els representants de Nucli Solar asseguren que “compartim amb moltes persones i entitats la preocupació pel medi ambient i la situació de pobresa energètica que es pateix arreu del territori”. Defineixen el seu servei com “una alternativa ecològica, sostenible i autosuficient per eliminar la dependència dels subministraments de xarxa minimitzant els seus costos al màxim i reduint l’impacte mediambiental.” Davant dels temors que han despertat diversos macroprojectes, la seva posició és que “l’entorn que ens envolta és un privilegi i, a més, ens permet aprofitar-nos dels seus recursos per avançar cap a un món més sostenible. Hem de seguir tenint-ne cura convertint-nos en consumidors conscients”.
Pep Puig, un dels impulsors de Viure de l’Aire considera que els projectes han de repercutir en la gent de l’entorn i que s’han d’adaptar a cada territori “fent les coses ben fetes.” Ara bé, creu que cal anar amb compte, perquè segons quins missatges en contra dels macroprojectes “estan fent un gran servei als que volen que continuï tot igual, amb energies tèrmiques i nuclears”. A més, pensa que amb l’entrada de les energies renovables, la societat prendrà consciència que les afectacions de la generació d’energia han de repercutir de manera més equilibrada arreu del planeta. Ho explica amb una paradoxa: “Certament, l’energia nuclear ocupa una superfície petita, molt localitzada, però el que no veiem és l’afectació que les mines d’urani han provocat desastres ecològics i sanitaris gairebé irreparables a moltes zones del món. Cal ser una mica obert de mires i practicar això de què tant es parla, que es diu solidaritat, perquè sinó al final carreguem el mort a fora”.
Mentrestant, a Catalunya hi ha prop de 500 parcs eòlics i fotovoltaics projectats que han presentat sol·licitud a la Generalitat, un increment molt important que s’ha produït des de l’aprovació del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. Aquesta normativa va simplificar els tràmits per estimular la implementació d’aquests projectes. El cert és que moltes d’aquestes sol·licituds que generen alarma no s’acaben aprovant. I, amb tot, es comença a qüestionar l’operativitat d’aquesta norma, perquè l’objectiu per al qual es va crear topa amb conflictes territorials justificats. Així, el Col·legi d’Ambientòlegs demana una “revisió profunda d’aquest decret, fer una planificació territorial de la transició energètica i garantir que el desplegament de les energies renovables assegurarà un equilibri ambiental, econòmic i social.”
Arribats a aquest punt, la pilota salta entre les mans de l’Administració —que ha de filtrar els projectes que neixen— i les de les empreses que aposten per les energies netes. I, entremig, el món rural afectat reclama instruments per tenir veu i, quan calgui, frenar projectes que suposin tant el desplaçament o desaparició de l’agricultura i la ramaderia, com l’afectació negativa del paisatge, que defensen com un recurs econòmic imprescindible. El repte, llavors, és trobar acords i alternatives per encaixar una transició energètica que totes les parts implicades reconeixen com a necessària.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
