Històricament, restaurar marges de pedra seca era una part més de l’ofici de pagès. El 2018, “aquesta tècnica constructiva va ser declarada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco“. Per això, algunes localitats catalanes, com Torrebesses, han apostat per iniciatives que protegeixen aquest patrimoni municipal, tal com comentàvem en aquest episodi del podcast Ruraletes. Malgrat això, són pocs els pagesos que segueixen restaurant marges avui dia, i sovint són titllats d'”il·luminats”.
El Ricard i el Ramon Bonet, pare i fill de cal Cabòries, de Vinaixa, dediquen part del seu temps a refer els marges de la seva finca. Consideren que és quelcom sagrat, i que la seva obligació és deixar-los igual de bé que van fer-ho els qui van ser abans.
Uns quilòmetres més a baix, al municipi dels Torms, el Venanci Guiu també restaura marges de pedra seca. Ni uns ni altres han fet cursos de com fer espones -nom que reben aquestes parets-, n’han après a base d’anys, fixant-se en el que feien les generacions anteriors. Ells ho entenen com una part més de l’ofici de pagès.
A les Borges Blanques, el Josep Balcells es dedica professionalment a refer marges. En un principi, feia de tractorista a les finques del celler Clos Pons, entre l’Albagés i Juncosa, fins que un dia va caure una espona i ell va comentar que en sabia fer. Li van demanar de refer-la i, des d’aleshores dedica la jornada laboral a refer espones de la finca.
Aquest reportatge de Som Garrigues en parla d’aquests quatre pagesos i el compromís de la seva tasca. I repassa la part més tècnica de la restauració de marges, una tecnologia mil·lenària que lluita per no desaparèixer.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
