El telèfon d’en Cesc Dachs no para de sonar des de que dilluns 8 de febrer es va posar en marxa una campanya per recaptar fons per ajudar-lo. La nit de dissabte 6 de febrer, 221 dels seus xais van morir després de ser atacats per uns gossos que van entrar al seu mas.
Amics del ramader van engegar una campanya de suport i en menys de 24 hores havien superat la xifra de 20.000 euros que és el que es demanava. En aquests moments arriba als 28.000 euros.
“Ens en sortirem. Ara m’hi sento més obligat que mai després de veure la solidaritat de la gent. No els puc fallar”, explica a Arrels Cesc Dachs.
La idea va ser d’Isabel Pérez, amiga de la família de Mas Serrabou que va ser la primera en publicar fotografies de la desfeta de les ovelles. Volia, a través Twitter, aconseguir alguna pista que portés a descobrir d’on havien sortit els gossos que havien atacat al ramat. “Quan vaig veure que en resposta al tuit molta gent s’oferia per fer aportacions econòmiques vaig parlar amb la família per posar en marxa aquesta campanya. Però ja els vaig dir que no es fessin il·lusions, que no sabíem com aniria” explica a Arrels.
“Jo no ho veia clar. No estic enlloc i sóc desconeixedor de tot plegat. Però ara estic molt sorprès i molt agraït”
Cesc Dachs, ramader
Amb el suport de Marta Roger es va posar en marxa la campanya Fem Ramat. “Jo no m’ho podia creure” diu la Isabel “em trucava gent enfadada perquè volien donar 1.000 euros i el portal no ho pemetia”.
En Cesc, tenia els seus dubtes, “jo no ho veia clar això de la recaptació perquè jo no estic a les xarxes socials. No estic enlloc i sóc desconeixedor de tot plegat. Però ara estic molt sorprès i molt agrait a tothom”.
“M’ha agradat molt que hi hagi hagut tanta gent que valori el que fem i que hagi volgut donar suport. Perquè en general el sector primari no es coneix molt. Només les grans empreses. Però la feina que fem petits ramaders com nosaltres, els que treballem de portes endins, som uns desconeguts”, afegeix.
En canvi, la Isabel, que es defineix optimista de mena, creu d’una banda que “Catalunya és un poble solidari i s’ha demostrat en aquesta recaptació” i d’una altra que els pagesos estan fent bé la feina de donar-se a conèixer. “El sector primari a Catalunya es mou molt bé a les xarxes social. Ens han fet molt més propera la seva tasca quan ens ensenyen quan neix un xai o ens mostren una poma malmesa per la pedregada”, assegura.
Sigui com sigui, per Cesc Dachs, encara queda feina per fer per posar en valor la pagesia a casa nostra. És per això que fa una proposta al proper titular d’Agricultura que surti de les eleccions d’aquest diumenge: “El que hauria de fer el proper conseller o consellera és agafar-se tres mesos per estar a prop del sector. Que vingui a passar una setmana amb mi, amb les ovelles i les vaques. I llavors, després d’haver treballat 20 hores cada dia tindríem un conseller que sap de què parla”.
Tot i l’eufòria i l’alegria provocada per l’allau de solidaritat, aquest ramader assegura que l’ensurt no li traurà ningú “ni el disgust al meu pare”. Una família de masovers que des de fa més de 90 anys estan a Mas Serrabou.
Però ara la preocupació és només no defraudar tots aquells que li han donat suport. “Tot el que recaptem anirà destinat a millorar el nostre entorn. Anirà abocat a la finca i a la nostra activitat. Serà per millorar. No volem fallar a ningú”, conclou.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
