El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i l’InBIO-CIBIO de la Universitat de Santiago de Compostela, temen que la reforestació massiva que proposta de la UE per segrestar oxigen pugui incrementar el risc d’incendis. La reforestació massiva està inclosa en el Green Deal, el gran pacte verd que preveu que la UE Europa sigui climàticament neutra l’any 2050, és a dir, que s’hagin deixat de produir emissions de gasos d’efecte hivernacle, i preveu plantar més de 3.000 milions d’arbres. I és que les grans masses forestals són unes grans aliades en el segrest de CO2. Per això mateix les polítiques per conservar-les i restaurar-les tenen un ampli suport com a forma eficaç de combatre el canvi climàtic.
Investigadors d’aquestes institucions —CTFC, CREAF i InBIO-CIBIO de Santiago de Compostela— han publicat un article a la revista científica Global Change Biology en què exposen que la reforestació massiva s’ha de planificar tenint en compte l’augment de connectivitat del bosc, el ràpid creixement d’algunes espècies d’arbres, les resines inflamables de les espècies que es planten i la necessitat d’una gestió forestal adequada. I per tant, cal decidir bé on es faran les plantacions d’arbres, amb quines espècies i quina gestió se’n farà a posteriori.
“No qüestionem l’ús de les plantacions, però l’hem de planificar correctament per no causar l’efecte contrari al que busquem. L’augment de la connectivitat del bosc, a escala de paisatge, juntament amb l’ús de les espècies que s’utilitzen sovint en les plantacions (de creixement ràpid i amb resines inflamables), pot augmentar el risc d’incendi, especialment si no s’acompanya d’una gestió forestal adequada”, puntualitza Virgilio Hermoso, investigador del CTFC.
Fins i tot proposen que en zones amb alt risc d’incendi, s’estudiin possibles alternatives a la plantació d’arbres, com ara la restauració de zones humides o de pastures
Les sequeres prolongades, amb condicions meteorològiques de calor extrema o vent que provoquen un increment d’incendis d’alta intensitat, són cada vegada més freqüents. Per això, “és fonamental planificar molt bé com i on es faran aquestes plantacions, és a dir, quines espècies i com es gestionaran. Aspectes que són claus si volem ser efectius reforestant i evitar riscos associats a grans incendis forestals”, afegeix Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF i a la unitat mixta InForest CREAF-CTFC.
Precisament la gestió dels boscos per evitar els incendis forestals és la feina d’una de les convidades del podcast Salvant les distàncies. Mariona Borràs és enginyera forestal. Si voleu saber més coses sobre la gestió del forest, recupereu aquest capítol del programa.
Sobre les possibles alternatives a sembrar arbres per aconseguir neutralitzar el CO2 que emetem, els autors de l’article proposen restaurar altres hàbitats. Per exemple, la recuperació de zones humides i de pastures, sobretot en algunes regions del sud d’Europa, asseguren que poden ser tant o més efectives a aquest pla de reforestació massiva que proposa la UE. Ambdues accions ajudarien a compensar la pèrdua de diversitat d’hàbitats, part dels quals han patit un fort declivi en les darreres dècades a causa de l’abandonament de terres i de l’expansió forestal, i mantindrien les pràctiques i els paisatges tradicionals i culturals, més resistents al foc.
“És fonamental planificar molt bé com i on es faran aquestes plantacions”
Lluís Brotons (CREAF)
De fet, consideren que invertir en la restauració d’aquests hàbitats seria més eficient que plantar arbres en les regions més seques i propenses al foc, com la Mediterrània, on la disponibilitat d’aigua és limitada. Virgilio Hermoso afegeix també que “la reforestació a gran escala pot impactar en zones d’activitats agropecuàries tradicionals, provocant-ne l’abandonament o el desplaçament, causar la pèrdua d’altres hàbitats d’importància en la conservació, la propagació d’espècies i plagues invasores i reduir la disponibilitat d’aigua”.
Tot i això, des de CTFC, CREAF i InBIO-CIBIO recoeneixen que la restauració de boscos plantant arbres o ajudant a la seva recuperació natural contribuirà, sens dubte, a l’estratègia global de mitigació dels impactes del canvi climàtic.
Les primeres propostes d’objectius per al conveni sobre la diversitat biològica que s’acordaran el 2021 inclouen la restauració de 350 milions d’hectàrees de terres desforestades i degradades del món. A abast mundial, s’hauria de donar prioritat a les zones que han estat sotmeses a una pressió de desforestació més elevada durant les darreres dècades, on la inversió serà més eficaç, com ara els tròpics, i sempre tenint en compte que la restauració forestal no pot substituir la reducció d’emissions directes de gasos d’efecte hivernacle, l’acció prioritària i més efectiva per combatre el canvi climàtic.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
