Els incendis i les plagues forestals podrien duplicar-se a Europa abans de finals de segle, però encara hi ha marge per evitar-ne els efectes més greus. Un estudi publicat a la revista Science, en què han participat centres catalans, conclou que, si es redueixen de manera ambiciosa les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’augment de les pertorbacions forestals es podria limitar a prop d’un 20%.
Les pertorbacions forestals són els fenòmens que alteren el funcionament dels boscos, com ara els incendis, les plagues d’insectes o les ventades. Tot i que són part de la dinàmica natural dels ecosistemes, el canvi climàtic n’està incrementant la intensitat.
A Catalunya i al conjunt de la regió mediterrània, el risc és especialment elevat. Segons l’estudi, que conté aportacions catalanes del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i de la Universitat de Girona, prop del 90% dels boscos mediterranis podrien veure’s afectats per un augment d’incendis i plagues en escenaris d’escalfament elevat. La combinació de sequeres, temperatures més altes i boscos joves i homogenis facilita la propagació del foc i debilita els arbres.
Entre aquests fenòmens, els incendis forestals són els que més creixeran, concretament, la superfície cremada anual a Europa gairebé es podria triplicar abans de finals de segle. També augmentaran les plagues d’insectes, especialment els escarabats xilòfags, que s’alimenten de fusta, que es veuran afavorits per temperatures més altes que n’acceleren el cicle reproductiu i els permeten expandir-se. En canvi, les ventades tindrien un increment més moderat.
Aquest augment de pertorbacions tindrà conseqüències importants per als boscos catalans. Es preveu que els boscos madurs, ja molt escassos, es reduiran, mentre que els joves augmentaran. Això implica que la capacitat de la massa forestal per absorbir CO₂ i’actuar com a embornal de carboni es reduirpà, i també la pèrdua d’hàbitats clau per a moltes espècies. També pot comportar riscos socioeconòmics, afectant la gestió forestal, la prevenció d’incendis i les economies locals que se sustenten en la conservació del bosc de manera sostenible.
Si no es redueixen les emissions de manera significativa, aquesta tendència podria arribar a duplicar-se a Europa abans de finals del segle XXI, en comparació amb el període 2001-2020, que ja ha estat el més intens dels darrers 170 anys. Això convertiria en habituals episodis que fins ara es consideraven extrems.
L’estudi apunta, però, que combinar la reducció d’emissions amb una gestió forestal adaptada al canvi climàtic podria millorar la resiliència dels boscos. Segons el coautor de l’estudi, Josep Maria Espelta, encara hi ha marge per reduir els impactes si s’actua amb decisió
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
