Una recerca liderada pel CREAF, amb la investigadora Esperanza Iranzo al capdavant i la col·laboració d’un equip d’investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de Xile i l’organització conservacionista Panthera ha conclòs que la por als grans carnívors està més vinculada a la percepció social que no pas a l’abundància real d’aquestes espècies.
Malgrat que els pumes solen ser considerats com una espècie noble, a la Patagònia xilena sovint se’ls veu com una amenaça per al bestiar. Igual que els llops a Europa, els pumes són depredadors que poden atacar el ramat i perjudicar comunitats amb una economia basada en la cria ramadera.
A Europa, malgrat que els llops han augmentat un 60% en els darrers deu anys, diversos investigadors defensen que només són responsables de la mort de 56.000 animals domèstics d’una població que, en conjunt, suma 279 milions. De fet, el risc que el bestiar mori a mans d’un llop és del 0,02%.
Per tant, fins a quin punt l’amenaça d’aquests carnívors és real?
Una problemàtica social
L’estudi More pumas (Puma concolor) does not change perceptions: The mismatched response of ranchers to the presence of a top carnivore, de la investigadora Esperanza Iranzo, publicat a la revista People and Nature, posa de manifest que el rebuig als pumes respon més a factors culturals i socials que no pas a la seva abundància.
Centrat en la reserva de la biosfera Torres del Paine (Xile), l’estudi apunta que, malgrat que la població de pumes ha augmentat en l’última dècada, els ramaders enquestats no ho perceben com un problema de primera importància.
D’altra banda, la recerca també apunta al malestar amb la gestió del conflicte que fa l’administració i posa de relleu la diferència de caire social que s’observa entre les finques més riques —que comencen a viure del turisme d’observació de pumes— i les més humils —que mantenen l’activitat ramadera tradiconal.
Iranzo explica que a Xile, com en molts altres països, sempre hi ha hagut una visió negativa dels carnívors: “Aquest rebuig es transmet entre generacions i veïnats, encara que en l’àmbit personal no es tinguin experiències negatives”, sentencia l’autora.
Un estudi multifactorial
El procés de recerca ha combinat tècniques sociològiques —com enquestes i entrevistes als ramaders— i ecològiques —com l’estudi de la distribució del puma, a través de petjades, foto trampeig i l’elaboració amb aquestes dades de mapes de distribució—.
Respecte al vessant sociològic, l’estudi analitza les experiències turístiques d’albirament del puma al Parc Nacional de Torres del Paine i els seus voltants que es van començar a desenvolupar a partir del 2014. Aquesta activitat suposa una font d’ingressos interessant per a algunes finques ramaderes de la zona, que ofereixen visites i allotjament als visitants que volen veure i fotografiar aquest animal.
Malgrat aquest canvi de paradigma, en què el puma passa del paper d’enemic a exercir la funció de recurs econòmic, “es continua considerant una amenaça per a la ramaderia i no ha canviat la percepció de problema”, explica l’ecòloga del CREAF.
Això passa perquè, sovint, els conflictes entre humans i la fauna silvestre deriven en conflictes entre grups de persones amb diferents interessos. A diferència de molts països europeus, Xile no ofereix mesures compensatòries als ramaders pels atacs al bestiar. En conseqüència, molts ramaders s’han vist forçats a prendre les seves pròpies mesures de protecció davant d’aquestes situacions i incorporen gossos de guarda per vigilar els ramats.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
