El Celler Bartolomé, un projecte vitivinícola familiar de més de 125 anys d’història, a Bellmunt del Priorat, denuncia l’amenaça que suposa el pas d’una futura línia de molt alta tensió (MAT) per una de les seves vinyes més emblemàtiques. Es tracta d’una finca centenària situada al Paratge Qualificat dels Molins, dins la denominació d’origen 1ualificada Priorat, un espai de fort valor històric, paisatgístic i agrari.
La vinya afectada és un coster que es treballa a mà, amb marges de pedra seca que formen part del mosaic agrícola que defineix el Priorat. Els ceps, alguns amb més de cent anys de vida, produeixen poc raïm —entre 330 i 500 grams per cep—, però d’una qualitat excepcional. “És un llegat viu, un homenatge a la gent que no va marxar i va continuar cuidant el territori”, expliquen des del celler.
El projecte de la MAT, publicat recentment al Butlletí Oficial de l’Estat, preveu una línia de més de 200 quilòmetres entre Escatrón (Aragó) i la Secuita (Tarragonès), amb torres d’entre 20 i 55 metres d’alçada que travessarien comarques com la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Priorat. En les darreres dècades, iniciatives similars es van aturar gràcies a la mobilització ciutadana i al rebuig d’algunes d’institucions.
Segons el Celler Bartolomé, l’impacte de la MAT aniria molt més enllà de l’afectació visual. Recorden que cada torre comporta una ocupació directa i una zona de servitud que pot inutilitzar més de 1.000 metres quadrats de sòl agrícola, a més d’obligar a obrir nous camins d’accés que fragmenten el territori. També alerten de possibles afectacions sobre la producció i sobre l’equilibri del terroir que dona identitat als seus vins.
El Priorat, reconegut internacionalment pel seu paisatge vitícola i immers en processos com la candidatura a Patrimoni Mundial de la UNESCO, veu en aquest projecte una contradicció amb el discurs de sostenibilitat i respecte pel territori. “No necessitem més infraestructures que ens passin per sobre, sinó polítiques que protegeixin el que ja tenim”, afirmen des del celler.
És per això que demanen a les administracions que protegeixin explícitament les vinyes centenàries, que explorin alternatives tècniques amb menys impacte i que escoltin els territoris afectats. “El paisatge és el que enamora i dona sentit al vi. Si això es trenca, el dany serà irreversible”, conclouen.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
