La Generalitat de Catalunya, amb l’impuls del Departament d’Agricultura Ramaderia Pesca i Alimentació, ha posat en marxa un Pla estratègic per a la restauració dels ecosistemes marins de Catalunya (PEREMCAT). Aquests ecosistemes són prioritaris, ja que proporcionen estructura, refugi i aliment a nombroses espècies, contribuint a la productivitat i resiliència del medi marí.
Amb una inversió superior als tres milions d’euros —amb una competència d’execució fins al 2028— el projecte té l’objectiu de recuperar i millorar hàbitats marins que són clau per a la supervivència de la biodiversitat, la pesca i les activitats subaquàtiques del litoral català.
A banda de l’administració, la confecció del full de ruta ha estat possible gràcies a la tasca coordinada de tota la comunitat científica, els representants del sector de l’economia blava i diverses ONG.
Un projecte pioner
La iniciativa ha esdevingut el primer instrument integral de planificació i acció en restauració ecològica marina a Catalunya. A més, es troba emmarcat en el nou context europeu de restauració de la natura i en el Pacte Europeu pels Oceans.
Tal com ha assenyalat la secretària general del Departament, Cristina Massot, “es tracta del primer gran instrument de restauració del fons marí, pioner a Europa” i remarca que aquest projecte ens permetrà “avançar cap a una major sobirania alimentària, basada en el coneixement científic i alineada amb les polítiques europees, alhora que impulsa l’economia blava”.
Línies d’acció
El pla de restauració permetrà detectar les pressions i amenaces que estan condicionant l’estat dels ecosistemes marins i la seva capacitat de recuperació. En aquesta línia, contribuirà a millorar el coneixement científic sobre l’estat del medi marí, definir les actuacions prioritàries, reforçar la resiliència dels ecosistemes envers un context de canvi climàtic i integrar la restauració marina entre les polítiques d’economia blava i gestió sostenible.
En una fase posterior, el PEREMCAT preveu impulsar projectes pilot de restauració ecològica que permetin validar tècniques, generar coneixement aplicat i establir les bases per a futures actuacions a gran escala. Entre els hàbitats marins d’alt valor ecològic hi trobem les fanerògames marines, els fons coral·lígens o els rodòlits, els quals resulten essencials tant per a la biodiversitat com per al manteniment de les activitats pesqueres i subaquàtiques.
La comunitat científica implicada forma part dels grups de recerca MedRecover i Ecologia Bentònica, distribuïts en quatre institucions: el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEABCSIC), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat de Girona (UdG).
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
