Partint de la hipòtesi que el topònim Bages prové del nom del déu romà Bacus, el sommelier Josep Pelegrín ha repassat la història d’aquesta regió vitivinícola per celebrar, en el marc dels actes de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia 2025, que enguany es compleixen trenta anys de la formalització de la denominació d’origen.
El Palau Robert ha estat el lloc escollit per recordar que, entre els segles XVIII i XIX, aquesta zona del centre de Catalunya va ser una potència vitivinícola amb més de 28.000 hectàrees (ara n’hi ha prop de 500) i que, fruit d’aquell moment d’expansió, s’hi van construir uns elements singulars i propis del Bages, les tines de pedra seca. En aquells temps, el Bages proveïa de vi les comarques pirinenques, però aquella etapa també va coincidir amb l’expansió de la fil·loxera a França, que va incrementar la demanda internacional de vins catalans. En aquells temps, la superfície de vinya que ja ocupava les àrees planes de la comarca es va anar enfilant muntanya amunt.
Això va afavorir la construcció de les tines de pedra seca, que apropaven l’elaboració del vi a les vinyes servint-se d’una tècnica constructiva ancestral de la Mediterrània, però que en les tines troba una característica i pròpia del Bages. Aquestes tines s’acoblaven a barraques de pedra seca i permentien que el raïm fermentés in istu, de manera que evitaven que el es fes malbé durant el transport fins als cellers, que quedaven lluny de les vinyes.
Al número d’Arrels dedicat a la pedra seca vam aprofundir en aquestes elements patrimonials de l’arquitectura rural en un reportatge dedicat al vi Arboset, del celler Abadal. Podeu recuperar la revista seguint aquest enllaç.
De fet, l’Arboset és el primer vi que s’ha tastat en l’acte de celebració dels trenta anys de la denonminació d’origen. Ha servit per recordar que en aquell moment, en una mateixa parcel·la, hi convivien diverses varietats —com la picapoll. Aquest vi, que recupera l’elaboració en una tina de pedra seca, fa reviure una part del patrimoni natural de la zona. D’entre les varietats autoritzades per la DO Pla de Bages, la més singular i pròpia és la picapoll, tan blanca com negra, que és una de les icones d’aquest territori. La denominació també en defensa i recupera d’altres, com la mandó, perquè entén que, malgrat que la superfície de vinya que abraça és petita, les varietats pròpies són el gran valor que pot aportar.
Per això en el tast s’hi van servir vins de picapoll, blanc, picapoll negre i mandó, si bé també de cabernet sauvingon, per recordar que a l’inici de la denominació s’apostava per varietats franceses, tal com passava arreu del món. Els vins es van maridar amb mel, oli i formatge, que també elaboren alguns cellers del Bages.
L’acte forma part del programa 12 mesos, 12 DOs que l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) impulsa en el marc de Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia per mostrar la riquesa vinícola del país.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
