Teresa Roig (Igualada, 1975) és una escriptora catalana reconeguda per la seva capacitat d’entrellaçar història i emoció en les seves obres. Va iniciar la seva trajectòria col·laborant en premsa i, després de treballar en el sector audiovisual, es va dedicar plenament a l’escriptura. És autora de novel·les com L’herència de Horst (2007) i Pa amb xocolata (2008), que li van valer el reconeixement del públic i la crítica. Amb El primer dia de les nostres vides (2010), guardonada amb el Premi Roc Boronat, es va consolidar com una veu destacada del panorama literari català. Acaba de presentar La granja del Ritz (2026).
D’on neix la idea de La granja del Ritz? Què et va inspirar a escriure aquesta novel·la?
El punt de partida van ser diverses notícies, al llarg dels anys, sobre unes gallines salvatges que voltaven al barri de Vallbona. Es deia que eren les últimes que quedaven del que havia estat la granja del Ritz. Cada vegada que apareixia una nova notícia, em cridava molt l’atenció aquest contrast entre una granja a Barcelona vinculada amb un hotel tan emblemàtic com el Ritz. Recordo especialment una tercera notícia, anys després, en què es parlava d’intentar capturar aquestes gallines per motius sanitaris. Va ser aleshores quan vaig pensar que allà hi havia una història per descobrir. Em va fascinar aquesta connexió entre la Barcelona rural i la burgesa, tant en el passat com en el present, i vaig voler investigar-la.
Com et vas acabar vinculant personalment amb aquesta història?
Va començar amb aquesta curiositat. Soc escriptora vocacional i tinc tendència a guardar o retenir aquelles notícies que em semblen interessants. Amb el temps, les idees es connecten —gairebé de manera neurobiològica — i van prenent forma. En aquest cas, vaig anar recopilant informació i em va anar atrapant cada cop més. Però el moment clau va ser quan vaig conèixer el fill dels masovers que havien viscut quaranta anys a la granja. Quan em va explicar la seva experiència, haver-hi nascut, créixer i veure l’evolució tant de la granja com del barri de Vallbona, vaig entendre que aquella era una història que no només volia conèixer, sinó també compartir.
La novel·la combina aquest món rural amb el luxe de l’hotel Ritz. D’on surt aquesta dualitat?
Neix del fet que avui vivim molt desconnectats de la natura. Com més urbà és el nostre entorn, més ens allunyem dels nostres orígens. Aquesta desconnexió es veu en molts aspectes, com en la manera com consumim, en la relació amb els aliments o en com utilitzem els espais verds de la ciutat.
Per què vas decidir explicar aquesta història a través de relats d’amor?
Perquè crec —i no només ho crec jo, sinó que també està demostrat neurològicament— que els aprenentatges, a tots els nivells, es fan molt millor a través de les emocions. Jo explico històries d’amor perquè m’agrada descobrir-les i perquè crec que l’amor és el que mou el món. Per mi, les històries que comparteixo sempre parteixen d’alguna mena d’història d’amor, sigui perquè hi és present o perque hi és absent. A més, en aquest cas concret, l’amor forma part de l’origen mateix de la història. La granja, que inicialment es deia Montserrat, sembla que es va construir en honor a la dona del fundador. Sense aquest vincle, potser no hauria existit. I el mateix passa amb altres personatges, si no haguessin estimat la terra i la seva manera de viure, la granja no hauria perdurat. Per això penso que l’amor mou el món i, en les meves històries, és l’ingredient principal. És el que permet explicar, des de l’origen fins a l’actualitat.
A la novel·la hi apareixen diverses generacions de personatges. Per què era important aquest enfocament?
Perquè era la manera més clara de mostrar l’evolució al llarg del temps. A través de les relacions entre personatges de diferents generacions, es pot entendre com han canviat tant la granja com el barri de Vallbona i, en general, la ciutat de Barcelona. També permet explicar episodis importants, com la lluita veïnal per aconseguir serveis bàsics que al centre de la ciutat ja existien feia anys. Aquesta mirada generacional ajuda a fer visible el contrast entre dues realitats que han coexistit durant molt de temps.
Què és el que vols reivindicar amb aquesta novel·la?
D’una banda, hi ha el patrimoni natural, amb la necessitat de recuperar la consciència, el respecte i la connexió amb la natura; i, de l’altra, el patrimoni sociocultural. La granja del Ritz va tenir un paper fonamental, per exemple, durant la postguerra, quan va ajudar a mantenir l’hotel. Tot això forma part d’una memòria col·lectiva que sovint s’oblida. Avui, aquest espai és de titularitat pública i hi havia un projecte per convertir-lo en una aula ambiental, però no s’ha materialitzat per una manca de consciència, de memòria històrica i de cura.
A qui recomanaries la lectura de La granja del Ritz?
Diria que és una novel·la per a tothom. Les persones més grans hi poden reconèixer vivències o històries familiars. De fet, ja m’he trobat lectors que tenien parents vinculats amb el Ritz. Per a les generacions intermèdies, és una manera de reconnectar amb els orígens. I per als més joves, pot ser una porta d’entrada a realitats que sovint no s’expliquen dins de les famílies per temes de prejudicis, especialment les relacionades amb el passat més dur. A més, la literatura permet conèixer millor l’entorn on vivim. El llibre convida a fer un viatge en el temps, però també a mirar el present amb uns altres ulls.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
