La ciència ha fet un pas endavant per revelar el secret que explica la llarga vida d’alguns animals marins, com les balenes. Tal com explica el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), la natura sovint creix de pressa i es reprodueix jove, una estratègia vital per reduir el risc de morir sense deixar descendència al darrere. Però no totes les espècies es regeixen per aquest principi. Per exemple, en el cas de les balenes geperudes, aquestes no maduren fins als deu o quinze anys i únicament tenen una cria cada pocs anys. Fins ara, entendre l’evolució d’aquestes espècies que despleguen estratègies vitals tan lentes era tot un enigma biològic.
Un nou estudi publicat recentment a Nature Communications i liderat pel CREAF i l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) —un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF)—, amb participació d’investigadors del CEAB-CSIC i la Universitat de Barcelona, ha conclòs que quan mamífers i ocells terrestres van traslladar-se de la terra al mar, van evolucionar amb estratègies vitals més lentes.
Nous desafiaments
Però, per què es produeix aquest alentiment? La vida al mar requereix un seguit d’adaptacions que milloren la supervivència dels individus, i per tant afavoreixen una vida llarga. La possibilitat de comptar amb una vida reproductora llarga, fa possible mantenir uns nivells de fecunditat baixos i lents.
Ara bé, Daniel Sol, primer autor de l’article i investigador de l’IBE i del CREAF, defensa que l’evolució de vides lentes no es limita a l’augment de mida o la reducció del risc de mortalitat; “Ttambé té a veure amb la colonització de nous ambients que, com és el cas del mar, comporten grans desafiaments que requereixen com la dificultat de trobar aliment en un espai tan vast. Aquests desafiaments afavoreixen adaptacions que protegeixen els individus del risc de morir per factors externs”.
Reconstruint el passat
Com que les estratègies vitals no deixen rastre en el registre fòssil, els autors de l’estudi van haver d’investigar els canvis evolutius del passat utilitzant informació filogenètica i models evolutius. El primer pas va ser reconstruir les transicions des d’hàbitats terrestres i d’aigua dolça cap a ambients marins, fent servir informació filogenètica de més del 90% d’espècies d’ocells i mamífers que actualment viuen a la Terra.
Combinant aquesta informació amb models evolutius, els científics van poder constatar que aquestes transicions han anat acompanyades d’ajustos adaptatius en la longevitat, fecunditat i temps de desenvolupament, i que aquests ajustos es relacionen amb un augment de la mida corporal, una millora de l’eficiència en el desplaçament a llargues distàncies i un augment de l’encefalització —una mesura de la capacitat cognitiva de l’espècie.
Encara que els experts entenen per què alguns organismes viuen ràpidament i moren joves, les teories envers les estratègies de vida lentes no són del tot clares. “Sabem que els animals més grans tenen un metabolisme baix, cosa que pot alentir l’envelliment. També sabem que una reducció del risc de mortalitat afavoreix vides més llargues perquè permet que la selecció elimini gens perjudicials i potenciï la inversió en el manteniment del cos. En canvi, el paper de les adaptacions protectores davant de nous reptes ha rebut menys atenció dels científics” explica Sol.
Canvis per a una vida longeva
La vida al mar és difícil, sobretot per a aquelles espècies que originalment vivien a terra ferma. Però, el més complex és trobar menjar, ja que les preses estan distribuïdes en àrees de gran extensió i totalment imprevisibles. En conseqüència, els animals marins han hagut de recórrer a noves maneres d’alimentar-se, sovint en els entorns inhòspits i extrems dels oceans més freds del planeta.
“Prenem l’albatros, per exemple. La seva morfologia li permet planar sense esforç durant milers de quilòmetres aprofitant els corrents de vent, gairebé sense utilitzar energia” defensa Sol, “o considerem els dofins i les orques: han desenvolupat cervells grans i flexibles que els permeten cooperar i emprar estratègies enginyoses per capturar preses” afegeix. Malgrat que aquestes adaptacions triguen força temps a desenvolupar-se, un cop ho fan, proporcionen als animals un avantatge de supervivència que els permet gaudir de vides molt llargues.
Amenaces modernes
Malauradament, els trets que van ajudar els mamífers i ocells marins a prosperar durant milions d’anys ara els estan fent vulnerables. La vida lenta dels ocells i mamífers marins fa que les seves poblacions s’enfrontin a amenaces que afecten la supervivència adulta —com col·lisions amb vaixells, contaminació acústica, enredaments amb xarxes de pesca, vessaments de petroli i caça comercial—, amenaces a les quals han tingut poca oportunitat d’adaptar-se.
A més, el ritme reproductiu lent fa que la recuperació de les poblacions també sigui lenta i que qualsevol ajust evolutiu —si és possible— trigui molt de temps a produir-se.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
