És ben sabut que els ecosistemes terrestres actuen com els “pulmons” del planeta, que compensen les emissions provocades per l’acció humana. Les plantes absorbeixen el CO₂ mitjançant la fotosíntesi i l’emmagatzemen als troncs, les arrels i el sòl, fins a retornar-nos oxigen, i així garanteixen un equilibri natural. Però aquest equilibri s’ha trencat. Ho explica una recerca publicada a Nature Communications que assenyala que l’any 2024 —el primer any en què la temperatura mitjana global va superar fins a 1,55º la de l’era preindustrial—, la calor extrema, combinada amb una elevada humitat, va alterar el balanç natural.
Un cercle viciós
Emmarcat dins el projecte europeu CONCERTO —que busca entendre les interaccions entre el clima i els ecosistemes— el projecte ha emprat dades de satèl·lits d’última generació (com el sistema OCO-2) i estimacions globals de la fotosíntesi i de les emissions per incendis, comparant les dades del 2024 amb les del 2022 (un any considerat com a referència de «normalitat» climàtica).
A través d’aquests indicadors han pogut detectar que l’any 2024 va registrar-se el pic més alt de diòxid de carboni a l’atmosfera des que van iniciar-se les mesures l’any 1958. Tanmateix, el que més procupa, és que aquest augment net no és només conseqüència de l’activitat humana, sinó que han observat que els ecosistemes van perdre la capacitat d’actuar com a embornals. Així, la calor i la humitat, lligades a fenòmens climatològics extrems com l’episodi prolongat de El Niño, van accelerar la respiració de les plantes activant els microorganismes del sòl, accelerant la descomposició de la matèria orgànica i, en conseqüència, alliberant CO₂ de forma massiva.
Tal com assenyala Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF i coautor del projecte, “l’estudi confirma que es pot generar un cercle viciós: esdeveniments extrems combinats, com una primavera molt plujosa seguida d’un estiu extremadament càlid, disparen la respiració dels ecosistemes”. En aquesta línia remarca que “això allibera més CO₂ a l’atmosfera, fet que alhora intensifica encara més l’escalfament global”.
Els ecosistemes més vulnerables
Malgrat que el fenomen va provocar repercussions globals, l’efecte va tenir especial impacte en zones concretes. «En matollars i prats, la calor i la humitat incideixen de manera més directa sobre el sòl i la vegetació baixa. Així, els microorganismes s’activen més i la respiració de les plantes s’accelera», explica Peñuelas. L’estudi matisa que, si bé la respiració va ser el factor dominant, els grans incendis en regions com el Canadà i Sibèria, i les sequeres en zones tropicals, també van reduir la capacitat d’embornal biològic de CO₂.
La pèrdua de capacitat d’absorció de carboni va ser mundial, i va afectar especialment l’est dels Estats Units, Europa, Sibèria occidental, el sud-est asiàtic i grans àrees de Sud-amèrica i Àfrica. A més, Peñuelas alerta que la regió mediterrània és especialment vulnerable: «Els nostres boscos d’interior i els matollars corren el risc de passar d’embornals a emissors nets a causa de les onades de calor consecutives que pateixen cada vegada amb més freqüència.»
Amb l’objectiu de posar fre a aquesta tendència, els autors han dibuixat solucions urgents. Entre elles destaquen una gestió forestal adaptativa —un conjunt de pràctiques per preparar els boscos davant del canvi climàtic— amb l’objectiu de reduir el risc de grans incendis que alliberin pics massius de carboni. Així mateix, aposten per l’agricultura regenerativa, que implementa pràctiques que mantenen i augmenten la matèria orgànica emmagatzemada al sòl. Darrerament, assenyalen que cal reduir de manera dràstica les emissions d’origen fòssil: «Si els ecosistemes naturals estan perdent la seva capacitat per absorbir el CO₂ que emetem, és encara més imprescindible reduir les emissions que generem nosaltres», afegeix Peñuelas.
Per garantir el futur dels nostres ecosistemes, ja no n’hi ha prou amb mirar les xemeneies i els tubs d’escapament; és vital entendre com respon la natura als nous extrems climàtics i millorar els nostres models i estratègies de gestió i, sobretot, de predicció.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
