La passió que senten per l’ofici és innegable. Cullen la fruita quan està al punt, i la venen al cap de poques hores. Arbres de diverses espècies conviuen en harmonia. Guarden tota mena de coses “per si de cas” i tenen la inventiva sempre en marxa per arreglar el que calgui amb els materials de què disposen.
Tota la família treballa conjuntament, igual que a qualsevol casa de pagès antiga: allà on no arriba una, hi arriba l’altra. Les criatures petites, a l’estiu, hi corren lliures, i, quan no s’ha acabat de collir, dinen més tard, perquè els ritmes els marca la terra i no es pot decidir en quin moment madurarà la fruita, ni quin dia concret es collirà.
text / Margalida Ripoll
[Aquest fragment pertany a Dones, el dossier central del darrer número de la revista Arrels. Si vols gaudir de la història completa o descobrir altres personatges del món que torna, subscriu-te a Arrels].
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
