No creu que tingués cap do especial per al dibuix. Admet, en canvi, que tenia molta facilitat per combinar els colors. “Quan veig una paleta, se me n’hi van els ulls, és com un joc increïble, vull combinar els colors i compondre, és el meu joc preferit. M’agrada la natura i, del no-res, fer-ne alguna cosa, i he acabat fent la mescla de totes dues coses”, resumeix l’artista.
La natura ha estat sempre la seva font d’inspiració: animals grossos, petits, minúsculs i invisibles, flors silvestres, herbes arbres i boscos són el fil conductor de la seva obra. “He passat molts anys observant la natura i meravellant-me’n com a excusa per pintar, no calia que m’inventés res, perquè totes les formes són increïbles”. I durant molts anys s’ha dedicat a pintar natura, segura que mai no se’n cansaria, però va arribar un dia en què, amb tota la informació que ha acumulat i amb la capacitat d’observació que ha anat desenvolupant, va decidir deixar-se anar i que el seu cos fos el canal a través del qual deixa que la natura s’expressi.
Text / Teresa Artigas
[Aquest fragment pertany a Flors, el dossier central del darrer número de la revista Arrels. Si vols gaudir de la història completa o descobrir altres personatges del món que torna, subscriu-te a Arrels].
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
