Envellir a l’entorn rural o a l’urbà no és igual. La taxa de joventut és un 35,2 % més baixa als municipis rurals que als urbans i, als de menys població, disminueix considerablement, segons l’última anàlisi del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. En aquesta anàlisi també s’observa la distribució de la població de 65 anys o més, que representa el 18,4% a les ciutats i el 23,8% als pobles. No obstant això, es detecta una tendència de desplaçament de població jove de les ciutats cap al pobles, però també de gent gran que hi torna per gaudir dels anys de jubilació. Si bé és cert que l’entorn rural no gaudeix dels mateixos serveis que l’entorn urbà —i això planteja certs reptes—, també ho és que obre la porta a moltes altres oportunitats.
És precisament sobre aquesta qüestió que es debatrà a la jornada Envelliment en el medi rural actual. Problema o oportunitat?, organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya i que tindrà lloc al Museu de Tortosa.
“La demografia ens diu que, avui, augmenta molt el percentatge de gent gran a Europa. Ens trobem davant d’un canvi estructural poblacional, propi de les societats desenvolupades, que és necessari saber afrontar reorganitzant les polítiques, l’economia i el món social”, explica Pilar Monreal Bosch, ponent. “Tenim un gran repte davant. Necessitem reajustar la mirada, sense prejudicis; fixar-nos en com és d’heterogènia la vellesa avui dia, i ser més realistes en la valoració que en fem i més justos en com la tractem”, explica.
“El món rural, actualment, no seria un espai contraposat al fenomen urbà. Més aviat cal observar-lo com un espai amb elements diferencials, que s’està transformant a gran velocitat i, en alguns aspectes, potser sense retorn”, explica Mercè Espuñes, sociòloga i investigadora especialitzada en gènere i ruralitat, que participarà en la trobada. “Els processos globalitzadors de l’economia dibuixen avui una ruralitat que es caracteritza per processos de desagrarització, diversificació i terciarització de les activitats econòmiques i per desfamiliarització o deterioració de la feina familiar agrària. Però neixen nous nínxols de mercat, vinculats a activitats de serveis, dirigits al lleure, al turisme familiar, a pràctiques esportives i també a activitats agroecològiques, que clamen per un grau més elevat de sostenibilitat social, econòmica i mediambiental”, recorda.
En aquest últim aspecte, el mediambiental, les zones rurals tenen molt per aportar: segons l’informe de Greenpeace #HablaRural, els pobles espanyols, de mitjana, ajuden a frenar el canvi climàtic un 34 % més que les ciutats i contribueixen vint vegades més a conservar la biodiversitat. Tot i que actualment tan sols el 16,5 % de la població hi visqui, la situació podria canviar amb les noves generacions de boomers, que actualment es comencen a jubilar. “La gentrificació de molts centres urbans i l’augment de solitud de les persones grans en àrees urbanes, les pandèmies, el canvi climàtic, la contaminació, els alts preus de l’habitatge o el fet que el món rural encara conserva vestigis de vida comunitària i xarxes veïnals que funcionen poden canviar la tendència”, assenyala Mercè Espuñes.
Però, perquè sigui possible aquesta nova vellesa amb qualitat de vida al món rural, cal afrontar diversos reptes i donar-los solució, adverteixen els experts. “Cal articular una veu des del món rural que plantegi quina és la nova vellesa des d’aquests llocs. Un dels problemes és que parlem d’un país on la cura continua sent fonamentalment familiarista, i hi ha poca provisió de serveis públics eficients. Per això, en el moment en què la família ja no exerceix aquest rol tenim un problema, i en el context rural és un agreujant perquè la joventut se’n va”, recorda Daniel López, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.
En aquest sentit, Espuñes recorda que el món rural pateix una crisi de cures i de reproducció social diferenciada del món urbà que s’intensifica en alguns sentits, “mentre s’espera que noves generacions, amb relacions entre gèneres més equitatives, incorporin la necessària corresponsabilitat en les cures tant per part del gènere masculí com per part dels serveis públics”. A banda, l’alta dispersió territorial exigeix millores relacionades amb la necessitat de mobilitat en transport públic, per exemple, per millorar l’autonomia de les persones grans a l’hora d’anar als centres d’atenció primària. Igualment, és imprescindible que la connexió a internet sigui una realitat a tots els nuclis rurals, independentment de la seva posició geogràfica.Però, a més, segons Daniel López, també és important donar a les persones grans oportunitats de participació en el treball productiu del poble. “És un dels reptes. Si es tracta de revitalitzar o mantenir amb vida el món rural, necessites que la gent gran del context tingui oportunitats de participació, que estiguin implicats al cent per cent”, afirma. Un exemple d’això és el del traspàs del coneixement i l’experiència laboral. “Amb la seva experiència podrien ajudar nous professionals que comencessin a desenvolupar una activitat. Persones que es jubilen i han estat desenvolupant una determinada feina poden traspassar el seu coneixement sobre aquesta pràctica a la gent que arriba. Però hi ha moltes altres maneres de fomentar la participació”, indica el professor de la UOC.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
