Amb el despoblament rural i l’enrunament de les cases, els cementiris són l’últim record que mostra que en aquells territoris hi va haver vida. Sovint, però, com que són pobles tan petits i abandonats, aquests espais que guarden els morts han quedat desatesos. Des del Pallars Sobirà, diversos veïns reclamen que es protegeixi el “valor sentimental i humà” d’aquests cementiris.
Molts no tenen cap tanca o el mur de pedra està enfonsat, però sabem que són cementiris per les creus (o la creu que descansa sola, com en el cas del cementiri del municipi de Mencui) que estan enterrades a la terra i prats. En aquest article de Territori Rural, es recull el testimoni de diversos veïns que reclamen que es tingui cura dels cementiris. Molts hi tenen enterrats els amics i familiars, i els entristeix veure com el territori es degrada, igual que passa amb els pobles.
Els preocupa, sobretot, que els animals furguin les tombes. Anna Servent, de Sarroca, explica com un dia va veure que havien quedat al descobert les fustes i ossos dels morts, i a Norís, un municipi d’un sol habitant durant tot l’any, va passar la mateixa situació.
De moment, són els veïns qui fan la feina de cuidar els cementiris. També alguns ajuntaments, com el de Soriguera, que comencen a ser conscients de la situació, instal·laran tanques al voltant de les creus.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
