Els Premis Eixarcolant han premiat quatre projectes del territori que reivindiquen l’estima per la terra. Els guardons, que enguany arriben a la quarta edició, tenen per objectiu el foment de l’etnobotànica, la disciplina que estudia els vincles entre els humans i el seu entorn vegetal. De fet, en els darrers anys, s’han convertit en un espai de debat, cultura i reivindicació de l’entorn rural, així com l’escenari predilecte per visibilitzar i donar suport a projectes en desenvolupament.
Organitzats pel Col·lectiu Eixarcolant, amb el suport de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat de Catalunya, els Premis Eixarcolant busquen donar reconeixement a propostes transformadores que impulsen la innovació i la recerca de l’etnobotànica, alhora que reforcen la divulgació dels usos de la vegetació silvestre i la flora local, i el foment de l’emprenedoria.
Els guardonats de 2026
En la categoria d’Emprenedoria basada en coneixements etnobotànics, el primer premi, dotat amb dos mil euros, ha estat pel projecte Art de la Pauma al Parc Natural de la Península de Llevant, presentat per Carmen Hernández de l’Associació Art de la Pauma, al Parc Natural de Llevant Sastre. En la mateixa categoria, el segon premi, en aquest cas dotat amb mil euros, se l’ha endut El Refugi de Papallones, d’Elsa Pedrola Jándula, de l’Associació El Pedrís, Cultura de Pau i Resiliència Comunitària.
Paral·lelament, en la categoria de Recerca i transferència científica de caràcter etnobotànic, el primer premi ha estat per al projecte Usos tradicionals de les algues a Catalunya: prospecció etnoficològica al Cap de Creus i al Delta de l’Ebre, de Joana Aragay Soler. Mentre que el segon premi ha reconegut la proposta Recerca etnobotànica i memòria culinària i gastronòmica de l’Alta Ribagorça, d’Eréndira Juanita Cano Contreras.
Un jurat expert
El jurat que ha seleccionat els projectes guanyadors ha estat format per professionals de la matèria amb llarg recorregut tant en el món acadèmic com en el de l’emprenedoria, la recerca i investigació, i el sector empresarial.
Entre els membres trobem noms com Astrid van Ginkel, directora de Fitomón, llicenciada en farmàcia i màster en biologia, especialitzada en etnobotànica; Airy Gras Mas, doctora en biologia i màster en fitoteràpia, especialitzada en etnobotànica en territoris de llengua catalana i membre del grup de recerca EtnoBioFiC; o Paula Llaurador Coll, ambientòloga i dinamitzadora local agroecològica, especialitzada en processos comunitaris vinculats a l’economia social i solidària i a la recuperació de la sobirania alimentària i presidenta del Col·lectiu Eixarcolant, entre d’altres.
Un espai de debat i reivindicació
L’entrega de premis, conduïda pel periodista Jordi Còdol, va tenir lloc a la Sala Encavellades del Museu de la Pell d’Igualada. Al llarg de la trobada, van debatre’s qüestions com la situació de la pagesia o l’agroecologia i les varietats locals, de la mà d’experts com Laura Calvet-Mir, investigadora i divulgadora en agroecologia; i Pep Bover, pagès, ramader i divulgador.
En aquest context, també es va discutir sobre el canvi climàtic i com fer-li front, de resiliència i de la importància d’estimar la terra, des d’un punt de vista agroecològic. En aquesta línia, Pep Bover va plantejar un exercici d’imaginació: “Fer una esgarrapada de la teva terra o de qualsevol camp, ensumar-la i sentir olor de bosc; o fer una esgarrapada de qualsevol camp industrial i no gosar ni tan sols a ensumar-la… Si lluites per la causa és perquè tens esperança”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
