El temporal Filomena va cobrir l’estat espanyol de precipitacions extremes de neu en qüestió de dies i, a banda de l’impacte que van suposar per a la ciutadania, estudis científics han descobert que la població d’ocells com la perdiu roja (Alectoris rufa) i l’alosa becuda (Chersophilus duponti) va patir una gran davallada. Ara, una recerca publicada recentment a la revista científica Oikos i que signen diverses entitats de Catalunya, entre elles el CREAF i l’ICO, analitza l’impacte d’episodis climàtics extrems en la població d’ocells europeus en un període de vint anys i demostra, per primer cop, que la sequera i les pluges torrencials són les variables climàtiques que causen la davallada més important de les poblacions d’ocells a la conca Mediterrània. A més, també han conclòs que l’impacte negatiu de les pluges abundants no es limita a aquest territori, sinó que la reducció d’ocells afecta tot Europa.
Entre els motius que poden explicar aquest impacte, els autors assenyalen que la sequera augmenta la mortalitat d’insectes, com ara les erugues de les papallones, i fa que les plantes creixin menys i generin menys fruits i llavors. Això té un efecte en cascada, perquè els ocells tenen menys aliment per als seus pollets, que necessiten molta proteïna, i això fa minvar la taxa de supervivència. En el cas de les pluges intenses -cada cop més freqüents a la Mediterrània-, trenquen nius, poden provocar la pèrdua dels ous o mort de polls per refredament i, en situacions extremes com les pedregades, també poden ferir els adults.
“Amb aquest estudi hem demostrat una relació clara entre l’escassetat d’aigua al sud d’Europa amb la davallada del nombre d’individus d’ocells. A més, també detectem una altra amenaça, en aquest cas comuna per totes les regions d’Europa: les precipitacions extremes”, explica Sergi Herrando, investigador del CREAF, coautor de l’estudi i president de l’European Bird Census Council. En el cas de la Mediterrània, el fet que hi hagi menys ocells pot fer minvar les funcions clau que fan “com ara dispersar llavors o controlar plagues d’insectes”, afegeix.
Una altra de les troballes ha estat que l’augment de temperatura afavoreix els ocells que viuen de manera permanent al nord d’Europa, segurament perquè hi ha un període més llarg favorable per a la cria. En canvi, perjudica als migradors de llarga distància que arriben al nord a la primavera, perquè el cicle vital de plantes i insectes es desincronitza i quan arriben no hi ha tant d’aliment. “Un cas que s’ha demostrat en altra recerca és el del mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), que quan arriba des de l’Àfrica es troba que el cicle de les erugues s’ha avançat i ja no n’hi ha tantes”, destaca Herrando.
Per dur a terme la recerca, l’equip investigador ha analitzat vint anys d’evolució (2002–2022) de les poblacions d’ocells en tres grans regions climàtiques d’Europa -mediterrània, continental i boreal-, emprant Catalunya, la República Txeca i Suècia com a territoris representatius. “A Catalunya, les dades del Seguiment d’Ocells Comuns (SOCC) de l’ICO han estat claus per aarribar a aquestes conclusions”, afegeix. En total, s’ha estudiat la dinàmica poblacional de 141 espècies d’ocells procedents de diversos hàbitats -forestals, de prats, agrícoles i urbans-, i incloent-hi tant espècies residents com migradores de curta i llarga distància. Aquestes dades s’han creuat amb les dades anuals de tres variables climàtiques: la temperatura, la disponibilitat d’aigua i els episodis de pluja intensa.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
