Un estudi amb participació del CREAF, que publica la revista científica PNAS, revela que la capacitat dels matolls i prats d’emmagatzemar CO₂ es redueix un 35% davant d’un episodi de sequera extrema. Aquest és un percentatge superior del que s’havia estimat fins ara. Així mateix, la recerca també conclou que, durant aquesta mena de sequeres, el creixement de les plantes es frena un 60% més en comparació amb les sequeres menys greus, que són les que s’han experimentat històricament amb més freqüència. “Aquest índex de creixement és una dada clau que indica l’estat de salut dels ecosistemes i està relacionat amb la capacitat de capturar CO₂”, explica Josep Peñuelas, investigador del CSIC en el CREAF i un dels autors de l’estudi. Atès que aquests ecosistemes cobreixen entre un 30 i 40% del planeta i emmagatzemen més del 30% de les reserves mundials de carboni, “és crucial calcular amb exactitud com afectaran les sequeres del futur a aquests embornals de carboni”, afegeix.
Segons els autors, les sequeres extremes que normalment duren menys d’un any, poden tenir un impacte devastador. “Històricament, passaven una vegada cada cent anys, però amb el canvi climàtic, s’estima que es podrien arribar a produir sequeres extremes cada 2, 3, 4 o 5 anys”, alerten els autors.
Per desenvolupar aquesta recerca es va crear l’Experiment Internacional sobre Sequera (International Drought Experiment). Es va portar a terme en cent punts d’arreu del món que tenien característiques climàtiques, de sòl i d’espècies diferents. En 44 llocs s’hi va recrear una sequera extrema durant almenys una estació de creixement completa i en 56 llocs s’hi va aplicar una sequera menys greu.
Després d’un any, els investigadors van analitzar la pèrdua de l’índex de creixement, anomenat producció primària neta aèria (PPNA) i els resultats van demostrar que, amb un sol any de sequera extrema, “se superava amb escreix les pèrdues registrades anteriorment en pasturatges i matolls”, explica la primera autora de l’estudi, Melinda Smith, professora del Departament de Biologia de Colorado State University. En concret, van detectar que, en el cas dels matolls. era 1,8 vegades més gran i, en el dels prats, un 1,5 en comparació sobre el que es creia fins ara. “És a dir, pràcticament el doble del que s’havia estimat”, calcula Peñuelas.
Les dades també apunten al fet que no tots els punts geogràfics responen igual a la sequera. Els més vulnerables són els ecosistemes més secs. També són menys resilients els que tenen menys riquesa d’espècies vegetals . “Observem que zones que tenen un clima més sec, com alguns països del Mediterrani, es veuran més afectats”, adverteix Peñuelas.
Trobeu l’article sencer seguint aquest enllaç.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
