A final de desembre la Maria Àngels Ros es jubilarà i el mes d’abril de l’any vinent ho farà en Manel Rocher. Són parella i fa 42 anys que són al capdavant del Refugi Rosta, a Salardú (Vall d’Aran). Ara busquen qui els rellevi en aquest projecte, que ha anat molt més enllà de l’hostaleria.
L’any 1975, en Manel i el seu amic Leopoldo es van fer càrrec del refugi Colomina al Parc Natural d’Aigüestortes. “Érem molts joves, jo tenia 18 anys, i érem els encarregats del refugi. Era molt diferent que ara, perquè podíem passar una setmana sense veure ningú”
L’experiència li va agradar tant que, quatre anys després, amb la seva xicota, Maria Àngels Ros —que, com ell, era de Sant Boi de Llobregat—, van decidir agafar la Casa Rosta a Salardú (Vall d’Aran). Volien fer-hi la mateixa feina, però “a la nostra mesura”, diu en Manel. I hi afegeix: “ha estat el nostre projecte de vida. Hi hem estat 42 anys, hem tingut tres fills, i hem restaurat la casa que és del segle XIX. Hi hem fet la nostra vida però ha arribat el moment, per l’edat i per l’energia, que ho hem de deixar”.
Van ser precursors del neoruralisme i expliquen que “vam ser valents perquè teníem 22 i 23 anys i vam afrontar una història empresarial en aquella epòca, amb un desconeixement total de la professió que anàvem a fer. Vam tenir gent que ens va ajudar i vam tenir sort, i amb l’alegria de la joventut vam tirar endavant”.
Però no és només un refugi-hostal. La cultura sempre ha mogut aquest parella. I en una de les reformes que van fer de la casa fa prop de 10 anys, van decidir convertir-lo també en un museu, el Pyren Museu, dedicat al pirineisme, és a dir, a tots aquells que al llarg del segle XIX van explorar les valls i muntanyes del Pirineu. Hi ha set sales expositives amb panells amb textos, escrits en aranès “per donar valor a la nostra llengua”, segons precisa en Manel, i traduïts a d’altres idiomes. S’hi expliquen les aventures científiques, artístiques i antropològiques d’aquells exploradors. Però tot l’edifici és un museu en el que també es fa referència a aquesta època històrica a través d’objectes.
En Manel és l’hostaler i la Maria Àngels és la cuinera, però només la meitat del seu temps, perquè l’altra meitat la dedica a la biblioteca del poble, que ella mateixa va fundar. “Va convèncer l’alcalde de Salardú d’aleshores i la primera biblioteca la va instal·lar al saló de plens de l’Ajuntament. I, a poc a poc, es va anar fent gran i ara es una de les més prestigioses del Pirineu i aviat s’incorporarà a la xarxa de biblioteques de Catalunya”, explica en Manel.
€lls també són els responsable del Festival Pyrenades, vinculat al museu, que al llarg de deu edicions ha organitzat una setmana anual plena d’excursions i activitats relacionades amb la natura, a més de conferències i xerrades de cultura, patrimoni, ciència o art.
Aquest llegat i aquesta és la feina que voldrien que es mantingués, tot i que també admeten que “els nous punts de vista sempre milloren el projectes que ja tenen una trajectòria i una història”.
Tenen clar que més que tenir diners el que cal és tenir les ganes i l’empenta per tirar-ho endavant. “La Vall d’Aran és un petit paradís i pel seu clima és fantàstic totes les estacions de l’any. Aquí hi hem estat molt feliços i ens agradaria que el que algú continués la nostra feina amb el mateix esperit”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
