Els boscos de l’Espanya peninsular avui necessiten prop d’un 20% més d’aigua que als anys noranta. Segons un estudi liderat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i publicat al Journal of Environmental Management, l’augment de la vegetació forestal durant les darreres dècades ha alterat de manera significativa el cicle de l’aigua als ecosistemes naturals.
Els investigadors atribueixen aquest canvi al creixement continuat dels boscos, que avui tenen més arbres, més fulles i, sobretot, més sotabosc que fa trenta anys. Aquest augment de la vegetació està relacionat amb l’abandonament de les activitats rurals i la manca de gestió forestal en moltes zones.
Quan plou en un bosc, una part de l’aigua s’infiltra al sòl i acaba alimentant rius, embassaments i aqüífers —és l’anomenada aigua blava—. Una altra part és absorbida per arbres i arbustos i retorna a l’atmosfera a través de l’evapotranspiració —és l’aigua verda—. L’estudi mostra que l’increment de la vegetació ha fet créixer aquesta segona via i, en conseqüència, ha reduït la quantitat d’aigua disponible per als cursos fluvials i els aqüífers.
Per arribar a aquestes conclusions, l’equip investigador ha utilitzat el model ecohidrològic MEDFATE i ha analitzat dades de més d’11.000 parcel·les forestals mostrejades durant tres inventaris forestals nacionals realitzats entre 1986 i 2024.
Els resultats indiquen que, durant aquest període, la quantitat d’aigua que arriba a rius i aqüífers després de travessar el bosc ha disminuït un 28%. A més, els autors assenyalen que els canvis en l’estructura dels boscos expliquen una part més gran d’aquesta transformació que no pas els efectes directes del canvi climàtic.
El paper dels arbustos és especialment rellevant. Tot i que sovint l’atenció se centra en els arbres, els investigadors remarquen que, en boscos amb un sotabosc molt desenvolupat, els arbustos poden arribar a consumir més aigua que els mateixos arbres. Això no significa que siguin un problema en si mateixos, ja que, protegeixen el sòl, ofereixen refugi a nombroses espècies i formen part dels ecosistemes mediterranis. Tanmateix, cal tenir en compte el seu paper en un context de creixent escassetat hídrica.
L’estudi també qüestiona la idea que reduir la densitat dels boscos sigui una solució efectiva per augmentar les reserves d’aigua. En moltes zones mediterrànies, la vegetació que queda després d’una tala aprofita ràpidament l’aigua disponible, de manera que l’increment d’aigua que arriba als rius acostuma a ser limitat o temporal. A més, el sotabosc i els arbres tornen a créixer amb relativa rapidesa, fet que obliga a mantenir una gestió constant i costosa.
Davant d’un futur marcat per sequeres més freqüents i intenses, els investigadors defensen que el repte principal no és produir més aigua per als rius, sinó garantir que els boscos disposin de l’aigua necessària per mantenir-se sans. Per això, proposen reforçar la gestió forestal i apostar per models com la silvicultura de coberta contínua, que manté una cobertura arbòria elevada. Aquest sistema ajuda a conservar l’ombra al bosc i limita el creixement excessiu del sotabosc, reduint així la competència per l’aigua.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
