Els arbres tropicals gegants, que poden superar els 70 metres d’alçada, no són tan vulnerables a la sequera com es creia fins ara. Un nou estudi conclou que aquests exemplars són capaços de transportar l’aigua fins a les branques més altes amb la mateixa eficàcia que els arbres de manys alçada de la mateixa espècie. El descobriment qüestiona la hipòtesi que la gran alçada limita el funcionament del seu sistema hidràulic i els fa més sensibles als episodis de sequera.
La investigació s’ha dut a terme analitzant 38 arbres de cinc espècies de selva tropical, amb exemplars que anaven dels 7 als 71 metres d’alçada. Segons els investigadors, els resultats són especialment rellevants perquè l’1 % dels arbres més alts emmagatzema més de la meitat del carboni acumulat a la vegetació dels boscos tropicals.
L’estudi ha estat liderat pels investigadors Lucy Rowland i Paulo Bittencourt, de la Universitat d’Exeter, amb la participació de diverses institucions internacionals, entre les quals hi ha el Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Per dur-lo a terme, l’equip va analitzar arbres de cinc espècies pròpies de la selva tropical de Borneo, pertanyents a la família de les dipterocarpàcies.
La capacitat de resistència d’aquests arbres s’explica per diverses adaptacions fisiològiques. D’una banda, els conductes pels quals circula l’aigua s’eixamplen progressivament des de la capçada fins a la base del tronc, fet que en facilita el transport. De l’altra, les fulles són capaces de suportar millor la deshidratació, de manera que poden mantenir el seu funcionament durant més temps abans que els arribi l’aigua.
Els arbres disposen d’un sistema circulatori, el xilema, format per milers de conductes microscòpics que transporten l’aigua des de les arrels fins a les fulles. Els resultats de l’estudi indiquen que, malgrat la seva gran alçada, aquest sistema continua funcionant de manera eficient i no compromet la seva resistència davant la sequera.
Els investigadors destaquen la importància ecològica dels arbres gegants. Tot i ser poc abundants, concentren una gran part del carboni emmagatzemat als boscos tropicals i proporcionen hàbitat a una gran diversitat d’espècies. La seva conservació és especialment rellevant perquè, quan moren, deixen d’emmagatzemar carboni i una part del CO₂ acumulat a la seva fusta torna a l’atmosfera, contribuint al canvi climàtic.
L’estudi suggereix que el risc de mortalitat per sequera dels arbres més grans podria haver estat sobreestimat, ja que fins ara no s’havien tingut prou en compte les adaptacions hidràuliques que desenvolupen per compensar la seva alçada.
Segons els investigadors, aquests resultats poden contribuir a millorar els models que prediuen la resposta dels boscos tropicals davant sequeres cada vegada més freqüents i intenses. A més, les estratègies identificades en aquests arbres podrien ser comunes en altres espècies que també assoleixen grans dimensions, tot i que caldrà ampliar la recerca per comprovar si aquests mecanismes també es donen en altres tipus de boscos, com ara els mediterranis.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
