Tots els enginyers agrònoms que es graduen a les universitats catalanes troben feina. El que passa és que, ara mateix, aquesta carrera no té gaire demanda perquè no tothom té clar en què consisteix aquesta professió. Conxita Villar (Lleida 1966) s’ha posat al capdavant del Col·legi d’Enginyers Agrònoms en plena pandèmia. Està decidida a posar en valor la feina que fan i la importància que té. Assegura que, en èpoques com la que vivim, si bé els professionals de la salut són clau, els agrònoms, tot i ser essencials son invisibles. Defensora del món rural, des de la seva posició reclama més atenció per al territori i demana a la classe política que sigui capaç de treballar a més llarg termini per aconseguir un autèntic desenvolupament rural.
En general creu que sabem poca cosa de la feina que fan els agrònoms?
Es coneix poc. Participem en tota la cadena agroalimentària des del camp a la taula. Hi ha enginyers agrònoms en l’àmbit de la recerca, tant en la producció com en la indústria alimentària, treballem en la transferència tecnològica, en el control de qualitat, en la gestió i la direcció de grans explotacions, en la logística, en el món del vi….Som la professió que alimenta al món i, com que som enginyers, pel que fa a la tecnologia i a la digitalització estem molt al dia. Però també tenim coneixements sobre els animals, les plantes, els sòls, som multidisciplinars.
Per què creu que en sabem tan poc, de la seva feina, tot i la rellevància i responsabilitat que explica que té?
Hem fet poc soroll perquè hem anat per feina. L’ocupació, un cop acabada la carrera, és del 100%. De fet a vegades tenim més oferta que demanda de llocs de treball. Hem fet poca promoció de la nostra professió. Però, des de que sóc la degana del col·legi, se m’ha posat al cap explicar-la molt. És una professió molt maca, però no hi ha gent que jove que l’estudïi. Perquè la gent desconeix el món rural i desconeix aquesta professió. És bo que prestigiem aquesta feina perquè té valors importants. S’ha vist durant la pandèmia. El sector de la salut és clau, però els agrònoms no hem parat. Com diu el Petit Príncep, som essencials, però invisibles.
La gent que estudia aquesta enginyeria ve del camp? Té vinculació familiar amb la pagesia?
Sí i no. Quan jo estudiava, la majoria dels meus companys eren fills de pagesos, això és una realitat. Crec que quan coneixes el camp i te l’estimes és normal que t’hi vinculis més. També era típic un pagès que volia que els seus fills o filles es formessin per tenir més coneixement sobre la feina al camp o per tenir una explotació més gran. Però també hi ha gent del món urbà atreta pel camp de l’alimentació. Tot i que he de dir que avui dia pots estar molt ben format per portar una explotació havent passat per una de les escoles agràries de Catalunya, sense necessitat de ser enginyer agrònom. Aquestes escoles de formació professional agrària funcionen molt bé i la gent surt molt ben preparada. Ara, si a més de portar l’explotació de casa, per exemple, vull tenir una formació més diversificada, perquè vull tocar molts camps, o perquè a més d’agricultura vull portar ramaderia o la part forestal, aquí sí que l’enginyeria és important.
Una de les parts que potser es coneix menys de la feina dels enginyers agrònoms és de la de gestió del territori?
A la carrera ja hi ha una assignatura d’usos i gestió del territori. Treballem conjuntament amb geògrafs, amb ecòlegs, amb forestals, etc, per aportar la nostra visió. Per decidir els usos del territori, per gestionar-lo és important escoltar els experts, evidentment, però també ho és molt escoltar la gent del territori. Ningú més que ells saben què necessiten. Sempre dic que si s’hagués escoltat la gent dels pobles quan van desviar rius, s’haguessin evitat la majoria de les riuades. Això no és que passi només aquí, ha passat fa poc a Alemanya.
És allò que les decisions sobre el camps es prenen a les ciutats?
És clar, des d’un despatx és molt fàcil tot. Sobre un mapa dic: “Faig passar un riu per aquí”. Però si haguessis parlat amb la gent del territori t’haurien dit: “No, per aquí no perquè cada 10 anys això s’inunda”, per exemple. No es pot anar contra natura, i els padrins saben moltes coses. Jo crec que és molt important escoltar la gent del territori i escoltar els experts, i els agrònoms també en som. Cal una visió global. Per exemple, amb les energies alternatives és molt important escoltar els ecòlegs, però també els geògrafs i els agrònoms, perquè la suma de les diverses visions dels experts amb la gent del territori donaran per resultat la que serà equilibrada.
L’Agenda Rural que s’ha impulsat des de la Generalitat pretén això, escoltar el territori. Què en pensa?
És molt important i ho veig molt bé. Però, com a persona que va estar molt implicada en el Congrés del Món Rural del 2004, em fa molta llàstima veure que quan s’acaben els projectes es guarden en un calaix. Perquè tota aquesta feina ja es va fer. El problema que tenen els polítics és que treballen a curt termini. A vegades sento gent que parla del món rural amb tesis que nosaltres ja vam estudiar fa deu anys. Potser nosaltres al 2004 tampoc no vam escoltar la feina que s’havia fet abans. Per això dic que si volem fer l’Agenda del Món Rural, que obrin un calaix, que agafin el llibre que vam fer, en el qual van participar més de mil persones, en cinquanta grups de treball i tretze assemblees. Vam anar per tot Catalunya. A la meva família encara em diuen ara que vaig desaparèixer durant cinc anys, perquè cada dia estava a un lloc o un altre. El que demanaria als polítics és que obrin calaixos i que vegin les feines que s’han fet abans i que les aprofitin, perquè les hem pagat entre tots. El Congrés del Món rural va costar molts diners. L’Agenda Rural m’agrada perquè dona valor al món rural, però, fixa’t, per exemple, que al departament que l’impulsa [el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural] la paraula agricultura ja no existeix. Això a mi em fa molta pena.
” Jo crec que és molt important escoltar la gent del territori i escoltar els experts i els agrònoms també en som”.
En la feina d’un agrònom, com es combina la innovació amb la tradició, quin és l’equilibri?
La gent de pagès se sap adaptar molt ràpid, perquè tota la vida ho han hagut de fer, al clima per exemple. I encara que hi hagi poc relleu generacional cada cop hi ha gent més gent jove que s’hi vol dedicar. Es tracta de mantenir aquelles maneres de fer tradicionals que s’ha demostrat que funcionen i modernitzar les que puguin fer la vida més fàcil als pagesos. Això també contribuirà a que sigui una feina més atractiva.
Per exemple en la digitalització?
La digitalització fa la vida més fàcil als pagesos. Abans, un ramader que tenia truges, quan n’hi havia una d’embarassada n’havia d’estar pendent tota l’estona. No podia fer res més perquè, si paria, se li podien morir la meitat dels fills. Però ara té càmeres, i quan veu que està parint va cap allà. El reg és un altre bon exemple. Quan gelava, el pagès també havia d’estar molt pendent per no perdre la collita. Ara, amb el mòbil, poden comprovar els sensors de temperatura. I des de la distància es pot fins i tot posar en marxa el reg perquè no geli, no cal estar fent guàrdia. Això són millores en la qualitat de vida dels pagesos.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
