L’Institut Europeu del Disseny (IED) de Barcelona ha celebrat una nova edició del projecte New Crafts. Digital Revolution. Amb la col·laboració del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) del Departament d’Empresa i Treball, i l’Ateneu de Fabricació de Gràcia, la iniciativa busca que els estudiants de l’assignatura de Disseny de Producte, duguin a terme projectes que fusionin les últimes tecnologies digitals amb processos de producció artesanal per tal d’explorar nous mètodes de fabricació.
Des de la confecció d’un rusc urbà fins a la creació d’un sistema d’emmagatzematge mòbil i modular per a les eines dels artesans tèxtils, els alumnes de l’IED han treballat de forma estreta amb mestres artesans locals per desenvolupar projectes innovadors que posen el focus en la sostenibilitat i l’origen.
Astoye d’Aleksandra Elin
L’estudiant de tercer curs Aleksandra Elin ha confeccionat un rusc urbà en col·laboració amb l’artesana ceramista Carme Balada. El projecte, pensat per a parcs, escoles, horts comunitaris i espais públics, ofereix refugi als insectes pol·linitzadors de la ciutat com abelles i papallones.
Concretament, Astoye proposa donar suport a l’agricultura urbana, reforçar la biodiversitat local i fomentar els vincles entre les persones i els ecosistemes que les envolten. Tal com indica Elin, més que un objecte funcional, «és un gest silenciós de responsabilitat ecològica integrat en la vida urbana quotidiana».
El projecte —ideat com un sistema modulable i adaptable— empra dos materials que contrasten força: l’argila de gres i la fusta noble. Amb l’ajut de Balada, l’alumna ha desenvolupat un cos ceràmic compost per tubs orgànics de diferents diàmetres, cadascun acuradament calibrat per adaptar-se a les diferents espècies d’abelles i les seves necessitats de nidificació. Aquestes formes artesanals s’insereixen dins una estructura de fusta noble fabricada amb precisió. El resultat és un equilibri entre artesania i indústria, i creixement orgànic contraposat a l’ordre geomètric.
ENJE d’Alma Kilpi
El projecte ENJE és un homenatge visual al llenguatge, la cultura i l’artesania. Concretament, ofereix una solució d’emmagatzematge mòbil i modular pensada perquè els artesans tèxtils puguin transportar les seves creacions.
Confeccionat per l’estudiant d’Erasmus finlandesa Alma Kilpi amb el suport de l’artesana tèxtil catalana Francesca Piñol, la proposta es compon d’una bossa organitzadora cosida a mà, dissenyada per contenir peces artesanals delicades i adaptar-se a qualsevol espai disponible, i d’una corretja teixida desmuntable amb tres sivelles — impreses en 3D— i d’aquesta manera s’optimitza l’espai d’emmagatzematge al màxim.
Casabera de Carolina Caro
Casabera busca transformar el procés artesanal de l’elaboració del casabe —un pa pla cruixent preparat tradicionalment amb mandioca pel poble taíno i un dels aliments més antics del Carib— en un sistema modular d’eines ceràmiques que combina l’artesania tradicional amb la fabricació digital.
Desenvolupat entre l’alumna Carolina Carp i l’artesana ceramista Miriam Cernuda, el projecte es presenta com un sistema modular d’eines ceràmiques dissenyat al voltant de tot el procés d’elaboració del casabe. Consta de quatre elements interconnectats: un ratllador inspirat en el guayo tradicional, un colador que pren com a referència el cibucán, un disc ceràmic de cocció que s’emmiralla en el burén i un fogó que proporciona la calor necessària per cuinar.
Amb l’objectiu de preservar i retre homenatge al patrimoni cultural indígena del Carib, la proposta Casabera reinterpreta els rituals ancestrals de preparació dels aliments per a un públic contemporani. En lloc de dissenyar un electrodomèstic de cuina, pretén reconnectar els usuaris amb el significat cultural, material i social dels aliments mitjançant un procés participatiu i pràctic, arrelat al territori.
Open Source de Sofia Iordan
Inspirat en el funcionament dels serjants de fusteria, el projecte de l’estudiant Sofia Iordan transforma materials descartats en mobiliari funcional mitjançant un sistema de suport versàtil.
El projecte reflexiona al voltant de la sostenibilitat; per què introduir un nou producte al mercat si podem allargar la vida útil dels recursos ja existents? Emprant criteris d’accessibilitat i circularitat, Iordan busca facilitar la reutilització a través de mètodes de fabricació senzills i a unions adaptables, abordant així una de les principals barreres del disseny circular: la manca d’eines accessibles i de coneixements per treballar amb materials de rebuig.
Com a element principal, la proposta presenta un suport universal —similar al dels mecanismes ajustables de serjants de fusteria— el qual permet assemblar fusta recuperada, plàstic, metall i altres materials reutilitzats per crear mobiliari sense necessitat d’unions complexes ni de coneixements tècnics especialitzats. En adaptar-se a materials de diferents gruixos, pesos i composicions, el sistema ofereix una estructura flexible per crear objectes únics a partir del que ja existeix.
Ioran ha completat el projecte amb documentació tècnica per a tres opcions de material —fusta, plàstic i metall—, així com per a tres mètodes de producció: fabricació manual, tall làser i impressió 3D.
TIAM de Rosalind Chang
Fent homenatge a la paraula taiwanesa ‘Tiam’, que vol dir ‘calma’ i ‘silenci’, el projecte dissenyat per l’estudiant Rosalind Chang en col·laboració amb el mestre artesà de la fusta Jordi Sarrate, es concep no només com un objecte funcional, sinó com una invitació a incorporar la presència arreladora d’un bosc viu al paisatge domèstic contemporani. La peça resultant fusiona la serenor pròpia de la cultura taiwanesa amb el patrimoni artesanal espanyol.
Concretament, l’escultura està elaborada amb fusta tradicional d’olivera de 60 anys recuperada al sud d’Espanya, rescatada després que el terreny fos desbrossat per construir-hi un parc eòlic d’energia renovable. A més, assumint la imprevisibilitat d’aquesta fusta envellida, el disseny rebutja la uniformitat de la producció en sèrie. Cal destacar que durant el procés de talla manual van aflorar cavitats profundes i fibres mortes, que es va decidir conservar deliberadament per tal que fos la mateixa història de l’arbre la que definís la seva silueta final.
Sota la peça de fusta, una base multicapa dissenyada amb precisió sosté l’escultura. Així mateix, un policarbonat òptic d’alta transparència condueix la llum d’un sistema LED integrat a mida, on és reflectida per una placa d’alumini directament cap a les esquerdes internes de la fusta. Finalment, un sensor tàctil ocult permet regular la intensitat de la llum de manera contínua, mentre que una pulsació prolongada activa una seqüència d’atenuació suau que simula la respiració profunda i pausada d’un arbre centenari.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
