Cap a la primavera, més o menys —en funció del punt d’evolució en què estigui el vi—, a la Cooperativa Falset Marçà buiden les damajoanes i les netegen. Anna Fornells, que és la cellerera de la cooperativa des de fa quinze anys, explica que és un dels moments més complexos del procés, perquè es tracta de recipients antics, que són molt delicats i que es trenquen fàcilment, quan estan buits.
Al terrat posterior de l’edifici modernista, col·loquen les garrafes en fileres, separades en dos blocs i tapades amb un tap de suro. A la dreta és on n’hi ha més, perquè són una mica més petites. Les de l’esquerra són més grosses, d’un vidre més fosc, segurament tenen més de cent anys. Avui, la reutilització sembla un concepte modern, però abans estava a l’ordre del dia.
text / Margalida Ripoll
[Aquest fragment pertany a Sol, el dossier central del darrer número de la revista Arrels. Si vols gaudir de la història completa o descobrir altres personatges del món que torna, subscriu-te a Arrels].
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
