A Can Sumoi, per explicar els seus vins, parlen de la finca i del territori. Situat al Montmell, en una confluència de zones vinícoles a cavall entre el Penedès, Tarragona i, de retruc, la Conca de Barberà, aquesta finca té una singularitat pròpia que els seus propietaris volen donar a conèixer.
El celler Raventós i Blanc va adquirir aquesta propietat l’any 2017. Al cap de vuit anys, perquè el cicle producitu de Can Sumoi tanqui el cercle del tot, el projecte ha incorporat uns masovers, la família d’Alfred Ferrís, que ja era col·laborador i assessor de Raventós i Blanc. Avui, les instal·lacions per elaborar el vi ocupen la cooperativa d’Aiguamúrcia, un espai en desús des de feia quaranta anys, que s’haurà de reformar.
Quan es va iniciar el projecte de Can Sumoi, els propietaris de Raventós i Blanc tenien clar que havia de ser un projecte de territori. Per això, a poc a poc, han anat establint vincles amb els viticultors de la zona. “És una zona pobra, poc industrialitzada, i precisament per això s’ha mantingut el paisatge. Tenim clar que aquí podem fer grans vins” explica el director tècnic de Raventós i Blanc i Can Sumoi, Joan Munné. De fet, els últims mesos el celler ha tret al mercat el seu primer vi escumós fet amb mètode tradicional, és a dir amb una segona fermentació en ampolla: “Can Sumoi no havia de fer un escumós amb el mètode tradicional, però poder treballar amb viticultors bons i tenir vinya bona, ens han permès fer una mica més de volum i treure aquest nou escumós”, explica Munné. Es diu Muntanya i, a diferència dels escumosos de la casa mare, no busca la criança i l’evolució, sinó que té un esperit jove basat amb la fruita i la frescor. Vol ser “un escumós per reviure la veu d’un Penedès oblidat” asseguren.
I, com que una cosa porta l’altra, des dels inicis Raventós i Blanc buscava comprar algun celler de la zona per disposar d’instal·lacions pròpies per poder vinificar prop de la finca. Amb tot, fins que no van canviar d’idea es van obrir-se a l’opció de llogar, no van resoldre aquesta qüestió. De manera que fa pocs mesos van signar un contracte de lloguer a llarg termini amb la cooperativa d’Aiguamúrcia. Ara podran elaborar els vins de Can Sumoi en un edifici de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell, alumne de Domènech i Muntaner i deixeble de Gaudí, i autor d’una quarantena de cellers cooperatiu coneguts com les catedrals de vi. L’edifici d’Aiguamúrcia és del 1919, però el 1987 va deixar d’elaborar-s’hi vi. De fet, sembla que el temps s’hi va aturar fa quaranta anys o, fins i tot abans. Més enllà de l’estructura, conserva vestigis que testimonien un passat esplendorós en quèel vi era, segurament, la principal activitat econòmica de la zona.
L’edifci de la cooperativa, protegida com a bé cultural d’interès local, es reformarà per poder-hi elaborar els vins i escumosos de Can Sumoi. Aquella finca està a mitja hora de cotxe per carreteres estretes i amb revolts, però que en línia recta no la separen ni deu quilòmetres. La intenció és incrementar una mica la producció, però no gaire, i sobretot recuperar la finca i, en paral·lel, continuar treballant amb la pagesia de la zona.
La finca té 400 hectàrees i la majoria són de bosc. Vint d’aquestes són aptes per al conreu de la vinya, tres ja s’han plantades però encara no es vinifiquen i només deu estan en producció.
Els vins que s’hi elaboren són de mínima intervenció. Al començament del projecte no s’hi afegien sulfits, però ara sí que en porten una mica per permetre viatges llargs, perquè les elaboracions de Can Sumoi —com les de Raventós i Blanc— es venen especialment al mercat nord americà. “A Nova York coneixen més el sumoll que al Penedès”, assegura Joan Munné.
Ara, quan aquest projecte es va fent gran, enceta una nova etapa amb una aposta forta pel territori amb un arrelament de persones —els nous masovers— i pel patrimoni cultural —amb la recuperació de l’antiga cooperativa.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
