El projecte El cooperativisme del vi de l’Empordà —finançat per la Beca Eduard Puig Vayreda, de la DO Empordà— ha detectat que, malgrat que el nombre de cooperatives del vi empordaneses s’ha reduït en les darreres dècades, aquestes continuen sent un motor econòmic, cultural i social de la zona.
Des dels anys setanta, el nombre de cooperatives de l’Alt Empordà ha passat de quinze a tres amb motiu d’un procés de fusió i concentració. D’altra banda, destaquen que la manca de relleu generacional i les noves oportunitats laborals vinculades al turisme i els serveis, també han provocat una disminució en el nombre de socis.
Ara bé, cal tenir en compte que la professionalització en àmbits com la comercialització o la gerència i les noves eines empresarials han permès assegurar la continuïtat i viabilitat de les tres cooperatives que continuen en actiu: Empordàlia, Espolla i Garriguella.
Fites passades i tasques pendents
Centrat en l’origen, el patrimoni i la realitat actual, l’estudi de l’economista Joan Armangué, l’arquitecte Joan Falgueras, el periodista i economista Josep Playà i els historiadors Rosa Maria Morer i Albert Testart, defensa que és impossible comprendre la història del vi de l’Empordà sense analitzar la funció que hi han exercit les cooperatives. Totes les reflexions i coneixements resultants del projecte les han recollit en un llibre homònim.
En la investigació, els autors han abordat temàtiques com el marc històric del cooperativisme, el perfil dels fundadors, col·laboradors, promotors i tècnics, destacant la importància de la dona en el món del vi; l’arquitectura dels diferents cellers; o els reptes i oportunitats de futur, entre altres aspectes.
De la mateixa manera, han detectat que alguns dels grans actius de les cooperatives són el pes de les agrobotigues i la millora de la qualitat dels vins. Concretament, destaquen el treball dels enòlegs, la inversió en maquinària i els reconeixements a l’hora d’aconseguir eliminar l’etiqueta dels vins de cooperatives com a ‘vins de segona categoria’.
Tot i això, apunten que encara queden reptes pendents com les exportacions i una implantació més important en la restauració de la Costa Brava i les cadenes de distribució. Així mateix, asseguren que les cooperatives es veuen enfrontades a reptes similars que el sector del vi com són el relleu generacional i el canvi climàtic.
Guardonats d’enguany
Durant la presentació del projecte, també s’ha fet entrega de la Beca Eduard Puig Vayreda d’enguany. El guardó ha estat per l’estudi de la fotògrafa i sommelier Clara Isamat i l’enòleg i sommelier Jordi Esteve sobre la immigració a la vinya empordanesa.
Amb la investigació, els autors tenen l’objectiu de visibilitzar el treball de persones migrants que, durant segles, han contribuït a la conservació de les vinyes de l’Empordà amb coneixements i pràctiques de manteniment. A més, destaquen que des de l’aparició de l’agricultura i viticultura, els moviments migratoris han tingut un paper clau en el desenvolupament econòmic de les zones productores de raïm i les pràctiques de treball a la vinya.
Les beques —impulsades pel Consell Regulador de la DO Empordà amb el suport de l’Ajuntament de Figueres— es lliuren a projectes d’investigació inèdits en relació amb la viticultura i l’enologia de l’Empordà. L’objectiu principal és aprofundir en camps que no estan prou explorats i que poden contribuir al coneixement i l’evolució del sector vinícola. El premi va adreçat a entitats sense afany de lucre i a estudiants, professionals o estudiosos.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
