Se l’ha considerat una divinitat i, com a tal, se l’ha adorat i temut a parts iguals. Avui dia, fins i tot sabent que és només una estrella en la immensitat de l’Univers —per molt que sigui la que més lluu en el nostre sistema planetari—, segueix despertant una fascinació del tot normal, atenent que la nostra quotidianitat continua lligada —per bé, però a vegades també per mal— als seus efectes. En un estiu en què serà protagonista per un fet més inquietant que no pas anormal —l’eclipsi solar que el 12 d’agost enfosquirà uns minuts bona part dels Països Catalans—, Arrels dedica el número que avui surt al carrer al Sol.
La gent del món que torna sap que és un astre que cal mirar amb respecte, perquè el Sol marca el ritme de les nostres vides, el creixement de les plantes que ens alimenten, la conservació del menjar i el beure… I ens inspira obres d’art i ens abasteix d’energia. Quan oblidem, com Ícars del segle XXI, que li devem respecte, també el Sol, en aquest món immers en l’emergència climàtica, pot ser un factor de destrucció. Per això, recuperar els coneixements dels antics ens ajuda a reajustar el vincle que hi tenim, el d’aquells pagesos que vivien els dies de sol a sol, d’aquells cellerers que van descobrir que podia convertir el vi en ranci, d’aquells savis que el van convertir en el motor dels rellotges més antics de la humanitat.
El número d’Arrels d’aquest estiu ens descobreix com el renaixement de la masia de Can Viranes (a Gaià, al Bages) ha avançat al ritme que marca el Sol; com les enòlogues del celler Falset-Marçà encara es meravellen dels efectes dels raigs solars sobre les damajoanes plenes de vi per enrancir; com el poble valencià d’Otos ha fet dels rellotges de sol un tret d’identitat; com la cianotípia pot passar de simple tècnia a art o com Estamariu (Alt Urgell), un dels pobles més insolats de Catalunya, ha convertit aquesta característica en un recurs per abastir-se d’energia neta. La mirada del fotògraf Alfons Rodríguez, que ha recorregut tot el món per comprovar els efectes del canvi climàtic, posa el contrapunt d’alerta en la relació que mantenim amb l’astre rei.
Al mateix número, Arrels també us explica la vida carregada d’anècdotes d’una infermera rural del Bages que ja s’ha jubilat, la lluita d’una pescadora xilena perquè la indústria pesquera respecti la seva comunitat o com, al Baix Penedès, una família està reinventant la masoveria des d’una perspectiva contemporània.
Si us voleu enlluernar amb aquestes i altres històries del món que torna, només cal que us subscriviu a Arrels mitjançant aquest enllaç.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
