Des de principis del segle XII, amb motiu del renaixement de les ciutats, diverses famílies van especialitzar-se en la fabricació i venda de productes —des de botes i objectes de terrissa fins a joies—. Els productes els fabricaven amb poques eines i materials naturals, però, sobretot, els elaboraven a mà. De fet, el substantiu artesania deriva de les paraules llatines artis i manus, és a dir, ‘art amb les mans’.
Innovar per renéixer
Amb el pas dels anys, els oficis artesans s’han vist obligats a reinventar-se i innovar per tal de mantenir-se entre la pressió d’un mercat industrialitzat. Encara que sembli que l’artesania i la tecnologia són dues antítesis dins la mateixa equació, aquesta fusió està a l’ordre del dia.
Tal com expliqua aquest article d’El País, dos sistemes aparentment tan allunyats com l’artesania tradicional i la intel·ligència artificial poden associar-se amb facilitat. L’article posa d’exemple el projecte ‘Rrrmaker’, que fa servir la tecnologia per accelerar el disseny de prototuips i per identificar materials alternatius a les matèries primeres que comencen a escassejar.
Així mateix, la Societat Espanyola de l’Artesania Contemporània (SACo) promou els artesans, dissenyadors, teòrics i editors que advoquen per noves formes d’expressió bo i adaptant el saber tradicional als nous temps i gustos del públic.
Art i tecnologia
Un clar exemple és Francesca Piñol, creadora d’un laboratori tèxtil, pensat com un espai d’investigació, per experimentar amb el teixit, les textures i el color. Per a elaborar les seves peces fa ús de la tecnologia digital Jacquard, que permet teixir dissenys complexos més fàcilment. Tota la seva obra està confeccionada amb el color obtingut de tints naturals amb materials de l’entorn obtenint peces úniques o molt limitades.
D’altra banda, i amb una aproximació a l’artesania molt diferent tenim l’artista i dissenyadora Marta Moore. Les seves joies fusionen l’art del segle XVI i XVII amb un enfocament contemporani que crea un diàleg metafòric entre dones d’altres segles i ella mateixa. A més de treballar en col·laboració amb altres artesans, fa servir materials locals reutilitzats o naturals com argila dels volcans de Tenerife, la seva illa.
Si els artesans contemporanis comparteixen una cosa en comú és una mirada al passat per tal de traçar el futur. Aquests professionals que estan apostant per mantenir en vida oficis centenaris, descobreixen una història de treball manual, materials naturals i moltes hores de dedicació; però han evolucionat envers una visió creativa que implementa la tecnologia com un element més del procés.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
