
El projecte per al maneig del sòl i la vinya en la lluita contra la sequera, conegut com a projecte MANSO, arriba a la fase final. Després d’un període de recerca i anàlisi comparativa, la iniciativa acaba amb avenços clau i propostes innovadores per millorar l’eficiència hídrica de les vinyes.
El projecte va néixer en un context d’estrès hídric agut que va afectar greument el sector vitivinícola. Entre les conseqüències d’aquesta situació destaquen l’afebliment generalitzat de les vinyes i, en alguns casos, fins i tot la mortalitat de plantes. Aquest escenari va evidenciar la necessitat d’impulsar coneixement científic aplicat per fer front als efectes del canvi climàtic.
MANSO és l’acronim de MAneig del SÒl i vinya per a la lluita contra la sequera i al projecte hi han participat INNOVI, com a coordinador del grup, celler Llopart com a líder, Bodegues Sumarroca, Masia Vallformosa, Celler Kripta i Juvé&Camps, com a empreses beneficiàries, i l’INCAVI, l’IRTA I la Universitat Rovira Virgili com a centres de recerca.
El vincle entre l’aigua i el sòl
La iniciativa ha treballat per comprendre amb precisió les dinàmiques entre l’aigua i el sòl de les vinyes, especialment en sistemes de secà. Davant la manca de dades sòlides que permetessin validar les pràctiques de maneig existents, el projecte va instal·lar sensors per monitorar el sòl, la planta i les condicions ambientals de manera continuada. Això ha permès obtenir una visió molt més precisa del funcionament del sistema vitícola en situacions de sequera.
El gruix del projecte s’ha centrat en la comparació de diverses tècniques de gestió del sòl, posant especial atenció a la introducció de cobertes vegetals. Aquesta pràctica s’ha estudiat com una eina capaç de millorar l’estructura del sòl, augmentar la biodiversitat, reduir l’erosió i optimitzar la gestió de l’aigua, a més de contribuir a una major eficiència energètica i sostenibilitat del sistema agrari.
Els resultats obtinguts confirmen el potencial d’aquestes pràctiques per incrementar la resiliència de la vinya davant uns episodis de sequera cada vegada més freqüents.
Continuar investigant
Alba Marco, tècnica de la Universitat Rovira i Virgili, assenyala que “amb les dades podem deixar enrere la intuïció i treballar amb una base científica sòlida. La sequera afecta tant el creixement de la vinya com la qualitat del raïm, incidint en paràmetres com l’acidesa o els sucres”.
Paral·lelament, des del sector productiu, els cellers participants coincideixen en una valoració positiva de l’aplicació pràctica dels resultats. Àlex Torelló (Celler Kripta) reivindica que és necessari “aprendre a interpretar el sòl i les dades per prendre millors decisions a la vinya”. En la mateixa línia, Lluís Coll (Masia Vallformosa) ha destacat que aquests tipus de projecte “permeten assessorar millor els viticultors i assegurar la qualitat i el moment òptim de collita”. Mentre que Pere Llopart (Llopart) incideix en la necessitat de donar continuïtat al projecte; “els resultats en viticultura requereixen temps i cal continuar el projecte per obtenir més dades” defensa.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!



