Ara fa uns quaranta anys que un grup de joves va decidir anar a viure a Lliurona, un poble de l’Alt Empordà que llavors estava abandonat. Hi van anar amb ganes de viure d’una manera diferent, amb la idea que la comunitat fos el centre de tot. Des d’aleshores, el nucli ha mantingut una població d’unes 50 persones persones, tot i que, amb el pas dels anys, hi ha hagut rotació d’habitants, perquè viure en un poble aïllat no és fàcil.
Malgrat que no disposen dels serveis bàsics garantits, han trobat recursos per suplir-los. Fan servir plaques solars per produïr electricitat i disposen de cisternes pluvials per recollir l’aigua. Les famílies que hi viuen estan satisfetes de poder educar allà els seus fills de la manera que ells han escollit. I és que l’escola, impulsada pels mateixos repobladors, ha estat el principal factor per garantir que aquest poble continuï habitat.
El fotògraf Martí Navarro Molino ens explica aquesta història a través de la seva mirada en un fotoreportatge que ha publicat a la revista digital La Mira.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
