L’associació de cellers i viticultors Futuro Viñador ha reunit més de cent persones al monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà) en un taller dedicat a reflexionar al voltant de la importància dels paisatges en mosaic agroforestal. Aquest model de paisatge afavoreix la biodiversitat, contribueix a la prevenció i a l’extinció d’incendis, manté paisatges culturals i crea ecosistemes resistents i resilients en un moment de crisi climàtica. En la trobada, un grup d’experts i expertes d’àmbits diversos han exposat la necessitat d’abordar la construcció del paisatge des d’una dimensió humana, de gestió i també de viabilitat. I, en aquest sentit, han incidit en el paper de la pagesia per poder afrontar aquests procesos.
En un dels casos pràctics, la vitivinicultora Anna Espelt ha detallat com es va gestar el model de Mas Mares, una finca al Cap de Creus. Després d’una trajectòria professional en l’àmbit de la vinya de gairebé disset anys i mb la complicitat de la direcció del parc natural, el projecte d’Espelt ha demostrat que la pastura de ramats extensius, el bosc i el conreu de la vinya poden conviure de manera harmònica. El model ha afavorit la biodiversitat de la finca, que, l’any 2021, també va exercis de tallafoc del gran incendi del cap de Creus, que sense aquestes vinyes hauria sigut molt més devastador. A banda d’una bona planificació, tal com ha destacat l’enginyera forestal de la Diputació de Barcelona, Anna Sanitjas, Espelt ha deixat clar que, sense un bon finanaçament, no és possible desenvolupar aquest model. Precisament, en aquest sentit, el director general de Polítiques Mediambientals de la Generalitat, Marc Vilahur, ha plantejat la necessitat de retribuir els pagesos i pageses contribueixen a la preservació del paisatge i a la protecció de l’entorn, a banda de mantenir l’activitat agroramadera que els és pròpia.
De fet, apuntava que a Catalunya encara hi ha poques les finques que treballin en un context de mosaic agroforestal, tal com ho revela el registre creat fa dos anys del qual, segons ha anunciat, ben aviat se’n donaran a conèixer els primers resultats.
El pastor d’ovelles, ramader de vaques i agricultor de cereals, Jordi Font, un altre dels ponents d’aquest diumenge, ha defensat el treball en mosaic de manera molt ferma, fins al punt que la seva intervenció ha estat, segurament, la més impactant. Ha parlat de la vinculació personal amb la terra: “La gestió ha de tenir el suport de les evidències científiques i tècniques, no es pot treballar només amb sentiments, però quan hi ha un vincle emocional amb la terra i l’entorn sorgeixen les conviccions morals, i aquestes són molt més duradores que les conviccions professionals”. Després d’explicar tots els beneficis de treballar la terra de manera diversificada, ha acabat el parlament explicant que plega. L’excés de burocràcia, un canvi a l’estructura familiar i la dificultat de poder fer front a tot el procés des de la producció a la venda, l’obliguen a vendre el ramat i fer un cami de vida.
Des de l’Observatori del Paisatge, Pere Sala, ha remarcat la necessitat de tenir sempre present que el paisatge no és una postal, que és “un marc de vida i no una escena decorativa”.
El despoblament, l’abandonament de l’agricultura, les dificultats per aconseguir la viabilitat econòmica d’alguns projectes i també la manca de coneixement dels beneficis dels paisatges en mosaic han estat les temàtiques transversals que s’han plantejat com els grans handicaps per aconseguir una implantació generalitatzada. També s’hi ha plantejat que aquest sistema és una de les grans solucions per recuperar biodiversitat.
Els incendis també han tingut un espai destacat en aquesta jornada. El bomber del GRAF, Edgar Nebot, ha explicat el funcionament dels incendis de sisena generació i ha destacat la necessitat de gestionar el territori de manera que no només serveixi per prevenir-los, sinó també per contribuir a extingir-los.
La fauna salvatge ha protagonitzat la segona jornada, centrada especialment en els senglars i els cabirols. les espècies que més afecten la zona de l’Empordà.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
