Amb el pas del temps, les pintures pateixen els efectes dels canvis de temperatures, la pols, i molts altres factors que van deteriorant els pigments originals. Amb l’objectiu de revertir aquest procés de degradació, el Museu Terra de l’Espluga de Francolí ha posat en marxa tasques de conservació preventiva i restauració liderades per les conservadores-restauradores Laura Magrinyà i Anna Valls Berbel, amb la supervisió tècnica del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), de la Generalitat.
La feina que estan duent a terme des del museu inclou tasques que requereixen una gran inversió de temps i, sobretot, precisió. Des de la fixació de la capa pictòrica, netejar la superfície per retirar impureses acumulades o la reintegració cromàtica en zones que ha marxat la pintura, les expertes estan aconseguint que les obres tornin a ser llegibles i que els visitants puguin apreciar l’obra tal com va ser concebuda en un inici.
L’equip ha iniciat la primera fase del projecte restaurant el Mural de les feines i els oficis antics; una obra de vint-i-dos metres, creada per l’artista Llucià Navarro, que recorre tot el porxo que envolta el jardí de l’antiga casa del museu. En aquest mural, Navarro va desplegar una iconografia immensa del treball al camp i una evocació evident al passat i a la recuperació dels principis ecològics i la saviesa de l’agricultura tradicional.
Mentre s’allarguin les tasques de restauració, els visitants podran presenciar tot el procés en viu.
Una oda al món rural
El vincle de Llucià Navarro amb el Museu Terra —originalment conegut com el Museu de la Vida Rural—, neix d’un estret vincle amb el seu fundador, Lluís Carulla i Canals, i la voluntat compartida de preservar, dignificar i reivindicar el món rural.
Malgrat que l’obra de Navarro —un dels grans exponents de la pintura mural i el mosaic del segle XX a Catalunya— sempre va estar molt enfocada als motius religiosos i civils, l’objectiu del mural de l’Espluga de Francolí era traduir en imatges tot allò que les peces del museu explicaven de forma material. Des de premsaires, llauradors, fins a pastors i aiguaderes, el Mural de les feines i oficis antics és una estampa de la quotidianitat de les persones que vivien del camp.
Així mateix, l’encàrrec del Museu Terra va permetre a Navarro evocar-se a la pintura mural, una tècnica pictòrica considerada més democràtica, desenvolupada al marge del mercantilisme i l’especulació del mercat de l’art, la qual cosa s’alineava enormement amb els valors de l’artista.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
