Móra d’Ebre escalfa motors per acollir una manifestació ruralista el 15 de novembre —convocada per 55 entitats d’arreu de Catalunya— sota el lema «El món rural no està en venda. Volem pobles vius». L’objectiu de la mobilització és posar damunt la taula «l’atac general» que consideren que pateixen els espais rurals i aconseguir fer recular els impulsors d’aquests projectes. D’aquesta manera, els convocants volen reivindicar la ruralitat com una aposta de futur i defensen unes comarques «vives, autònomes, amb terres, aigües i aires nets, biodiversitat, capacitat d’acollida i serveis públics bàsics».
La protesta s’adreça de manera especial contra el PLATER, l’Estratègia Catalana del Biogàs, les línies de molt alta tensió (MAT), el projecte de llei de simplificació dels tràmits ambientals i urbanístics i el conjunt de macroprojectes que, segons Pobles Vius, «tracten l’espai rural com un objecte al servei d’interessos econòmics, polítics i territorials externs». Si més no, la tria de Móra d’Ebre com a escenari respon al nou projecte de gigafactoria d’intel·ligència artificial que el Govern ha promogut entre Móra la Nova i Tivissa.
Per part de Pobles Vius, Josep Alsina, alerta de les conseqüències que pot tenir la implantació de grans centres de dades, especialment els vinculats a la intel·ligència artificial. Segons explica, aquestes instal·lacions són molt més grans que les que hi havia fins ara, perquè necessiten una capacitat de computació molt elevada: «Són pisos i pisos d’ordinadors amb targetes gràfiques molt potents que consumeixen una quantitat ingent d’energia».
La primera conseqüència, segons Alsina, és l’increment del consum energètic i, indirectament, un possible augment del preu de l’electricitat. «Això ja s’ha vist en altres països. Estats com Texas, per exemple, estan plens d’aquest tipus d’infraestructures», explica.
Un altre dels aspectes que preocupa és el consum d’aigua. Alsina assenyala que el projecte no especifica qui tindrà prioritat en cas d’escassetat, tot i que aquests sistemes necessiten grans quantitats d’aigua per refrigerar els servidors. Una part d’aquesta aigua s’evapora i, per tant, no es recupera. «L’aigua que necessiten els servidors entra en competència directa amb l’agricultura i altres usos», adverteix.
El representant de Pobles Vius també posa el focus en els possibles efectes sobre la temperatura de l’entorn. En aquest sentit, cita les paraules del doctor Ramon López de Mántaras, que apunta que en un radi de quatre o cinc quilòmetres al voltant d’aquest tipus d’instal·lacions s’ha observat un increment de la temperatura mitjana anual de dos graus. Una situació que, segons Alsina, és especialment preocupant perquè se suma als efectes del canvi climàtic.
Una altra conseqüència són els infrasons. Quan hi ha una quantitat tan gran de màquines funcionant alhora, es produeix un fenomen semblant al soroll que emet un ordinador quan li exigim una feina molt demandant. La suma del funcionament simultani de totes aquestes màquines provoca infrasons que s’han relacionat amb situacions d’estrès físic en les persones que viuen als voltants. Tal com assenyala, això comporta una devaluació dels habitatges, tant per l’increment de la temperatura com pels infrasons i també per l’augment del cost de l’electricitat.
Per a Alsina, però, «no es tracta simplement d’una altra faceta d’aquests macroprojectes, sinó d’una conseqüència del capitalisme tardà desbocat, que ja no té límits en la seva necessitat de créixer i que ho posa tot al seu servei», afirma. En aquest sentit, considera que una part de la població està desmobilitzada perquè està cansada o perquè encara no és conscient de la magnitud del problema: «Un dels factors que contribueixen a aquesta desmobilització és pensar que, mentre el projecte sigui lluny de casa, no ens afecta. Però potser d’aquí a poc en tindrem un al costat».
Podeu llegir el manifest complet a poblesvius.cat
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
