Un nou estudi impulsat pel Consell Europeu de Cens d’Ocells, publicat a la revista Conservation Biology i liderat pel CREAF, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) alerta d’un descens molt acusat entre les poblacions d’ocells vinculats a medis agraris europeus. En només deu anys, aquestes espècies haurien disminuït un 77%.
Aquesta davallada és especialment preocupant perquè aquestes aus tenen un paper clau en el funcionament dels ecosistemes, contribuint al control natural de plagues i insectes, ajudant a la dispersió de llavors i actuant com a indicadors de la salut ambiental dels paisatges agrícoles.
Una nova eina d’estudi
L’equip investigador ha estudiat 43 espècies d’ocells pròpies de paisatges agraris, com ara conreus, pastures i altres espais oberts de tot Europa. Els resultats mostren que les zones més afectades són la península Ibèrica, França i Itàlia, i també alguns països d’Europa central, com Polònia i la República Txeca.
Per obtenir aquests resultats, l’equip ha desenvolupat una eina capaç de generar mapes de distribució d’ocells que s’actualitzen amb molta freqüència, de manera que contribueixen a orientar polítiques de conservació i restauració. Els mapes s’han elaborat fent servir dades de seguiments d’ocells recopilades a través del PECBMS (Pan-European Common Bird Monitoring Scheme). En concret, la recerca ha analitzat els canvis entre dos períodes de cinc anys (2013–2017 i 2018–2022).
Segons Guillem Pocull, investigador del CTFC i un dels autors principals, aquests mapes “tenen una resolució molt alta a escala europea, de 10×10 km. Això és com tenir una lupa, perquè podem veure com canvien les poblacions d’ocells a una escala molt local”.
De la seva banda, Sergi Herrando, president de l’European Bird Census Council (EBCC) i investigador del CREAF i l’ICO, destaca que l’estudi és fruit d’una col·laboració científica àmplia que ha permès “integrar dades que permeten saber amb molt de detall on augmenten, disminueixen o es mantenen estables les poblacions d’ocells d’ambients agraris”.
Un problema multifactorial
Malgrat que l’estudi no analitza en profunditat les causes del descens, els investigadors apunten que es podria tractar d’una combinació de diversos factors; des de l’ús de productes químics en l’agricultura intensiva; l’abandonament rural, que fa que el bosc guanyi terreny i desplaci ocells vinculats a espais oberts; les pluges torrencials, que poden malmetre nius i ous; fins a l’augment de temperatura, que fa que alguns ocells tinguin dificultats per a mantenir la seva població a l’àrea mediterrània.
D’entre les espècies que han mostrat una recessió més elevada a la península, trobem el torlit (Burhinus oedicnemus), “que molt probablement pateix els efectes de la intensificació agrícola”, segons Herrando, el capsigrany (Lanius senator) i el còlit ros (Oenanthe hispanica).
Amb tot, l’estudi també ha detectat un augment en punts concrets d’espècies com el gaig blau (Coracias garrulus), que, malgrat que l’escenari general de minva, mostra millores significatives en alguns sectors del nord-est de la península Ibèrica. “Aquesta millora potser s’explica, almenys en part, gràcies als esforços de conservació que s’han fet”, apunta Herrando.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
