Per primera vegada en cent anys, Catalunya ha registrat una llopada amb cadells. El cos d’Agents Rurals, encarregat del seguiment d’aquesta espècie, ha intensificat el seguiment i la vigilància d’aquest grup per conèixe’n el comportament i els hàbits, i també les possibles interaccions que mantingui amb les activitats humanes.
Aquest fet històric arriba després de dècades de seguiment per part de la Generalitat, i just quan fa un quart de segle que es va detectar el retorn d’un individu de llop aïllat al parc natural del Cadí-Moixeró. Amb el naixement dels cadells, tal com marca la normativa, el llop passa automàticament d’espècie extingida com a reproductora a espècie amenaçada en perill d’extinció. Aquest nou estatus implica la redacció, la tramitació i l’aprovació d’un pla de recuperació, com preveu la normativa europea. Totes les mesures que es prenguin a partir d’ara es faran de manera coordinada amb la Taula del Llop i els departaments implicats: Interior i Seguretat Pública, Territori, Habitatge i transició ecològica i Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació.
La història
El gener del 2024, el cos d’Agents Rurals va confirmar la presència d’un llop en aquella zona. El mes de maig van aconseguir identificar-lo genèticament i van descobrir que es tractava d’una femella. Aquell mateix mes, van localitzar un segon animal a la zona, que fotogràficament ja es podia identificar com un mascle.
En el transcurs del 2024, van localitzar els dos animals, sempre per separat i sovint força allunyatsm fins que al desembre, per primer cop, una de les càmeres de seguiment va testimoniar que els dos animals van junts. A partir d’aquell moment, es va intensificar el seguiment i la vigilància de la zona. Cal remarcar que es tracta d’una àrea molt extensa i àmplia, amb una orografia complicada.
Aquest seguiment estret va permetre detectar canvis en el comportament dels llops adults quan s’apropava el període reproductor, entrada la primavera. Un cop identificades les zones més sensibles, els Agents Rurals van optar per fer un seguiment més quirúrgic i per no interferir en aquest període sensible. Per això van esperar a la tardor, quan els cadells comencen a seguir els adults per tot el territori, per verificar el resultat reproductor de la parella.
De manera que, quan els cadells han començat a desplaçar-se molt més, seguint els adults, aquesta tardor, els Agents Rurals els han pogut detectar i confirmar la presència de tres nous individus.
Més agents, suport a la ramaderia i potenciar la Taula del Llop
En paral·lel, i en el marc de les tasques de seguiment d’aquesta espècie, el Govern ja té previst fer un seguiment de la nova situació. En aquest sentit, treballa en l’especialització de més agents rurals i en l’increment de l’eficàcia i recursos del cos davant aquesta nova realitat, i també en l’especialització de tècnics dels departaments implicats.
Per altra banda, la Generalitat intensifica el treball directe amb les explotacions ramaderes i, de manera conjunta amb la Universitat Autònoma de Barcelona, desenvolupa un projecte per millorar el suport a la ramaderia extensiva, tal com s’ha anat treballant a la Taula del Llop, en la qual hi ha els tres departaments implicats, una representació dels sindicats agraris i una representació d’entitats ecologistes, entre d’altres.
A més, el Govern fa temps que impulsa mesures de coexistència per minimitzar els danys produïts a la ramaderia per la presència d’individus de llop aïllats. El programa de prevenció de danys a la ramaderia ja inclou mesures com ara la cessió de material de prevenció, com ara vailets elèctrics; el foment dels gossos de protecció de ramats i dona suport econòmic als ramaders que facin autoprotecció del ramat.
També cal remarcar que fa poc que el Govern ha aprovat el Pla de Ramaderia Extensiva, que inclou mesures específiques per garantir la convivència de l’activitat ramadera amb la fauna salvatge.
En aquest sentit, el departament de Territori Habitatge i Transició Ecològica informa que, en el marc del Grup de Treball del Llop, fa mesos que treballa en un pla de gestió de l’espècie. També s’han impulsat diverses mesures de suport per a la prevenció de danys en la ramaderia per la presència puntual de diversos exemplars dispersats pel país. Tota aquesta feina servirà de base per al futur pla de gestió. A hores d’ara, la Generalitat cedeix material d’autoprotecció i dona suport a la gestió dels ramats i assegura que, tal com es va comprometre, ha actualitzat els barems i ha incorporat el concepte de lucre cessant per compensar els danys que causa la fauna salvatge protegida a la ramaderia i a l’agricultura.
Cal destacar que, segons diversos experts, la presència del llop també contribuirà al control de la població de grans ungulats, com ara els cabirols o els senglars, que també estan provocant greus afectacions en l’agricultura i la ramaderia.
Retorn natural del llop
Aquest any en fa vint-i-cinc que va arribar el primer llop d’estirp italiana a Catalunya, procedent de França. Aquest fet va marcar el començament d’un procés de retorn natural d’una espècie, que havia desaparegut del país durant gairebé un segle.
Quan van desaparèixer els darrers exemplars de llop, l’escenari ecològic era molt diferent de l’actual. La presència d’ungulats salvatges era escassa: no hi havia cérvols, cabirols, daines ni muflons. Només quedaven alguns isards al Pirineu i algunes cabres salvatges als Ports. Fins i tot el senglar era molt menys abundant que avui dia.
Avui, el panorama ha canviat radicalment. Les poblacions d’ungulats salvatges s’han multiplicat en moltes zones del territori, fet que les converteix en preses abundants per al llop. En alguns indrets, aquestes espècies provoquen problemes seriosos per a l’agricultura, la seguretat viària i la ramaderia, i actuen com a possibles vectors de malalties.
Des d’un punt de vista biològic, el retorn del llop és un procés natural i lògic. La presència de preses afavoreix la tornada del depredador i contribueix a recuperar l’equilibri ecològic dels ecosistemes. La reaparició del llop a Catalunya no només és un fenomen biològic rellevant, sinó també un indicador de la transformació del medi natural en les darreres dècades.
En definitiva, la reaparició de l’espècie a Catalunya suposa una novetat molt rellevant per al medi ambient, que implica que el Govern hagi de gestionar-ne la coexistència amb el sector ramader.
Els pagesos, preocupats
Des de l’altra banda, Unió de Pagesos no considera possible la convivència entre la ramaderia extensiva i el llop, i ha tornat a reclamar al Govern que afronti la situació per no perjudicar més els ramaders de muntanya. Ara com ara, el model actual de gestió de l’os i el llop només es basa en la compensació dels danys i en mesures preventives que no són prou efectives per evitar els atacs als ramats. En un comunicat, el sindicat es queixa que amb la detecció de la nova llopada, el tractament de l’espècie passa a ser de protegida i en perill d’extinció, mentre que, a la inversa, les eines que el Departament ofereix als ramaders per protegir el seu bestiar continuen sent insuficients, tant pel que fa al foment de mastins com als tancats elèctrics.
Des del 2010 fins al 2021, segons dades de la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, a Catalunya s’han produït setze atacs de llop als ramats, amb el resultat de 74 ovelles mortes, 95 de desaparegudes i 38 avortaments. Durant el mateix període es van presentar 35 denúncies, de les quals només divuit van ser admeses. En els mateixos anys, es van detectar entre un i dos llops per any, i fins a cinc el 2021, a les comarques l’Alt Empordà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Baix Empordà, el Bages, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Moianès, el Pallars Sobirà, el Ripollès i la Val d’Aran.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
