Durant dècades, quan una ciutat planificava el seu futur, pensava sobretot en carreteres, habitatges, polígons, línies de tren o equipaments; deixant la natura en un pla radicalment secundari. Tanmateix, cada dia ens afrontem a situacions climàtiques més extremes; temperatures elevades, incendis forestals prop de zones urbanes i una qualitat de l’aire cada dia més deficient. Davant aquesta situació, els experts han hagut de plantejar-se com poden adaptar-se les ciutats a aquesta situació.
Part de la resposta passa per una planificació territorial que posi al centre la natura urbana i metropolitana. Des de la plantació d’arbres, que refresquen els carrers durant les onades de calor fins a cinturons agrícoles envoltant zones urbanes, que poden actuar com a tallafocs; o els insectes pol·linitzadors, que sustenten el funcionament dels ecosistemes són elements que garanteixen una infraestructura viva que aporta el que es coneix com a serveis ecosistèmics i són tan essencials com les edificacions o les xarxes de transport.
Una xarxa viva
Durant els darrers vint-i-cinc anys, el CREAF, amb l’investigador Joan Pino al capdavant, ha estudiat com funciona ecològicament el territori metropolità i ha treballat amb l’administració perquè aquest coneixement entri dins la planificació urbanística. La qüestió és que no n’hi ha prou amb conservar un bosc si queda completament aïllat d’altres espais naturals. La biodiversitat requereix de connexions: corredors, rieres, zones agrícoles, boscos, marges, parcs. Una mena de xarxa verda que permeti als animals i a les plantes moure’s i mantenir ecosistemes funcionals.
Aquest canvi de visió ha estat fruit de més de dues dècades de col·laboració i ha acabat influint en alguns dels principals instruments de planificació territorial del territori metropolità. Una de les darreres fites ha estat ajudar a desplegar el concepte d’infraestructura verd-blava a partir d’una evolució del concepte de matriu territorial, i aplicar-lo al Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), un dels principals instruments que definirà l’evolució territorial de la metròpolis de Barcelona durant les dècades vinents. Això vol dir que boscos, camps, rius, rieres, parcs i altres espais naturals deixaran de ser vistos només com espais que cal preservar i passaran a formar part de la mateixa conversa que les altres infraestructures metropolitanes.
Una col·laboració exitosa
La col·laboració entre el CREAF i l’Àrea Metropolitana de Barcelona es remunta a l’any 2010, amb estudis sobre biodiversitat, serveis ecosistèmics i les pressions que afectaven els espais naturals. Posteriorment, es va elaborar, entre altres treballs, un mapa de les cobertes del sòl que permet comparar com ha canviat el territori entre 1956 i 2020.
Tal com defensa Pino, “aquells estudis inicials van ajudar a introduir conceptes i coneixement del que encara no es parlava a Catalunya” i remarca que “van generar una base de coneixement sobre el funcionament ecològic del territori metropolità que es va incloure al Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (PSAMB)”.
A mesura que avançava la col·laboració, aquestes dades i metodologies van començar a influir en instruments de planificació urbana cada vegada més rellevants. Per exemple, més del 30% dels municipis de la província de Barcelona han millorat els seus plans urbanístics, «i en tots aquests plans s’han integrat més espais verds gràcies, en part, a aquesta nova visió”, ressalta Jacob Cirera, Cap de Secció d’Urbanisme Ecosistèmic del Servei de Redacció del Pla Director Urbanístic de l’AMB.
De cara al futur
Recentment, s’ha dut a terme el nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), encara pendent de la darrera fase d’aprovació. Fins ara, l’urbanisme identificava espais naturals que calia protegir, però sovint els tractava de manera aïllada. En canvi, el nou Pla els concep com una xarxa funcional connectada, capaç de mantenir la biodiversitat, afavorir la connectivitat ecològica i proporcionar beneficis a la població. “En definitiva, plasmar a escala territorial el concepte d’infraestructura verd-blava a l’àrea metropolitana de Barcelona”, afegeix Pino.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
