
Entre el 24 de juliol i el 2 d’agost arriba la 35a edició del Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu a les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà). Tot i que el festival va néixer com a escola d’estiu de dansa tradicional, l’any 2015 va reinventar-se i va esdevenir tot un referent cultural i un símbol del territori. A banda de la programació artística i la producció cultural, aquest 2026, la gastronomia té un paper central al llarg de tot el festival amb activitats que valoren el producte i, sobretot, els productors locals.
Ja fa temps que el Dansàneu va comprendre que la cultura d’un territori també pot explicar-se des del paladar. En aquesta nova edició, però, el festival reforça encara més aquest vincle latent fent especial èmfasi en la relació entre cultura, pagesia i sostenibilitat, reivindicant la feina de tots aquells que mantenen viu el territori: pastors, formatgers, forners, viticultors, cervesers, cuiners i petits productors que, dia a dia, mantenen viva la identitat del Pallars.
Un festival que agermana
Carme Mestre, responsable dels tastos i maridatges de Dansàneu i prescriptora gastronòmica, defensa que aquesta comunió entre cultura i territori és una de les característiques més especials del festival. De fet, aquest 2026, la proposta gastronòmica acompanya bona part de la programació artística amb productes de proximitat procedents, principalment, dels Pallars i de les Valls d’Àneu.
Enguany, un dels grans protagonistes és el formatge, un producte que identifica les Valls d’Àneu. El Dansàneu proposa conèixer els dos Pallars a través de tres formatgers que han esdevingut símbol del territori –alguns amb una llarga trajectòria i d’altres que s’han incorporat fa poc al sector– i que es maridaran amb tres espectacles diferents. La històrica Tros de Sort, amb tres dècades de trajectòria, s’agermanarà amb l’homenatge al músic Jordi Fàbregas a Santa Maria d’Àneu; Casa Mateu, reconeguda internacionalment pels seus formatges artesans, acompanyarà el concert recital Si vostre amor no em mata, amb Nora Navas i The Rest Project; mentre que la jove Formatgeria de Gavàs compartirà protagonisme amb Medea, interpretada per Sílvia Bel i Neu Borrell.
Per a Mestre, cadascuna representa una manera de treballar el territori. De la formatgeria de Gavàs en destaca que «fan tot el procés: cuiden les cabres, en treuen la llet i elaboren els formatges, els matons i els iogurts. Un projecte d’aquestes característiques em desperta moltíssima il·lusió». Altres elaboradors, com Casa Mateu, treballen amb llet d’altres ramaders, però han aconseguit «formatges extraordinaris amb què estan guanyant premis arreu». I Tros de Sort continua sent el gran referent històric del Pallars, elaborant principalment formatges de vaca del seu propi ramat.
Aquest relat de territori també es construeix a partir de les aliances entre productors. La responsable dels maridatges posa com a exemple les galetes elaborades conjuntament entre la pastisseria Lionesa de Sort i Tros de Sort, o les de ratafia que uneixen Postres de Músic amb Licors Portet.
Tastàneu 2026
Aquesta mateixa filosofia inspira el Tastàneu, que el 30 de juliol tornarà a reunir productors locals a la plaça del pont del Riu d’Escart. La proposta reunirà una desena de productors i elaboradors, entre els quals hi haurà L’Aneuenca, Tros de Sort, Embotits Esterri, La Morera, Castellarnau, Biolord, Cellers Vila Corona, Batlliu de Sort, The Kill Beers i la Formatgeria de Gavàs.
Per a Mestre, aquest és el moment en què es fa visible tota la xarxa que sosté el festival. «Els espectacles són els duos, però el Tastàneu és l’orquestra. És quan veus el paisatge al complet». La cita també es converteix en un espai de conversa entre elaboradors i visitants: «Hi ha molta comunió entre el públic i els productors». De fet, aquest és un dels elements que més agrada a la Carme: «Els productors de la comarca tenen complicitat entre ells i fan territori, que és del que es tracta».
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!




