Quan parlem d’incendis forestals, sovint ens fixem en factors com la temperatura, el vent, les precipitacions o, fins i tot, la topografia, però continuem sense comprendre per què alguns boscos cremen amb més agressivitat que d’altres. Ara, un estudi publicat a New Phytologist i liderat pel CREAF explora com la incorporació dels indicadors d’humitat de la vegetació als models de risc d’incendi pot millorar-ne la prevenció i la gestió. Aquest indicador ja es calcula des de ForestDrought, una plataforma desenvolupada per l’Ecosystem Modelling Facility (EMF) del CREAF, que actualitza en temps real l’estat hídric dels boscos del territori.
Una eina preventiva
Si observem el mapa de l’Estat espanyol se principis del mes de juny, observarem que les pluges abundants que van caure a la península durant els mesos d’hivern i primavera van afavorir que els boscos disposessin de bones reserves d’aigua. Ara bé, arran de les onades de calor que s’han produït durant les darreres setmanes, aquesta situació ha canviat, i ara el mapa s’ha envermellit.
Això és degut al fet que, a mesura que augmenten les temperatures, la vegetació transpira més, fent que les reserves d’aigua del sòl disminueixen i els arbres i arbustos comencen a patir pèrdues d’aigua i a assecar-se.
Miquel de Cáceres, investigador del CSIC al CREAF, explica que “per saber si en una zona hi pot haver un risc més elevat d’incendi, observem la humitat de la vegetació”. Quan el contingut d’humitat de combustible viu disminueix, augmenta la facilitat amb què la vegetació pot cremar. El rang sol variar entre el 150% i el 80% en arbres, i fins al 60% en matollars. Si el valor és inferior al 100%, sol ser indicatiu d’estrès per sequera, i si arriba a ser inferior al 80%, cal estar alerta, perquè vol dir que la vegetació està molt seca i pot encendre’s amb facilitat. Per exemple, durant les setmanes de l’onada de calor, els simuladors de ForestDrought indicaven més sequedat. De fet, els percentatges eren inferiors al 100% i en algunes zones al 80%.
En el cas de Catalunya, ara com ara, les zones més seques es concentren al Vallès Oriental i Occidental, el Maresme i la zona interior de la demarcació de Girona (la Selva, el Gironès i la Garrotxa), i totes han patit incendis en les darreres setmanes. Tal com defensa Víctor Granda, científic de dades de l’EMF, l’objectiu és que “aquesta eina sigui útil per anticipar amb més fiabilitat quan i on la vegetació viva es troba en una situació crítica i pot representar un risc en relació amb els incendis”.
Què ofereix la plataforma?
Per tal d’elaborar aquests mapes, ForestDrought disposa de les dades meteorològiques de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), MeteoGalicia i la Red de Información Agroclimática de Andalucía (RIA) a més d’informació de l’Inventari Forestal Nacional, el Mapa Forestal d’Espanya i dades LiDAR sobre el sòl, el relleu i l’estructura dels boscos.
D’aquest manera, a banda de la informació sobre la humitat de la vegetació, la plataforma també permet visualitzar altres indicadors relacionats amb els incendis com el potencial que el foc es propagui per les capçades dels arbres o la probabilitat que s’encengui la vegetació baixa com els matollars. Ara bé, d’acord amb els resultats de l’estudi, l’eina prediu amb força exactitud les variacions d’humitat de les restes de vegetació morta, però encara no capta tan bé les variacions en la vegetació viva, la qual també juga un paper clau en el risc de propagació del foc.
Tal com explica Rodrigo Balaguer, investigador del CREAF i primer autor de l’estudi, els arbres i arbustos vius compten amb mecanismes fisiològics que els permeten regular la pèrdua d’aigua. No obstant això, “davant la manca d’aigua, cada tipus de planta respon de manera diferent: hi ha espècies que s’assequen més i d’altres que conserven millor la humitat”. Posem per cas un pi o una alzina: com que tenen arrels més profundes, poden accedir a l’aigua emmagatzemada a les capes més profundes del sòl. Tanmateix, altres espècies, com el romaní o les estepes, que presenten arrels més superficials, depenen de l’aigua acumulada a la superfície del sòl fent que s’assequin ràpidament quan deixa de ploure.
En aquest sentit, Forest Drought és una eina innovadora perquè sí que té en compte totes les característiques de la vegetació viva, com el tipus de planta o l’espècie, de manera que genera prediccions més afinades” conclou Balaguer. “El que sí que està clar és que conèixer l’estat de la humitat de la vegetació, combinat amb la resta d’índexs, ens permetrà elaborar mapes de risc d’incendi molt més precisos i proporcionar informació complementària als bombers i a les administracions responsables de la prevenció d’incendis”, coincideixen els tres investigadors.
Podeu trobar el mapa interactiu a laboratoriforestal.creaf.cat/forestdrought_app/
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
