Els espais de coworking han deixat de ser un fenomen exclusivament urbà i, en els darrers anys, també han arrelat en zones rurals com una alternativa al treball tradicional. Impulsats pel teletreball durant la pandèmia, aquests espais es presenten com una eina per afavorir el desenvolupament local i la vida comunitària, però encara afronten reptes importants relacionats amb el finançament i la seva viabilitat a llarg termini.
Una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitza com funcionen aquests espais en entorns rurals i quines estratègies els permeten perdurar. L’estudi, liderat per Jorge Arturo Villarreal-Valtierra, doctorand del programa interuniversitari d’Administració i Direcció d’Empreses, compara dos contextos diferents: Catalunya i la regió alemanya de Renània-Palatinat.
Segons l’investigador, una de les principals diferències entre els espais urbans i els rurals és la relació entre els usuaris. Mentre que a les ciutats hi ha una rotació constant de perfils, als entorns rurals els usuaris acostumen a ser els mateixos, fet que facilita la col·laboració, l’organització d’activitats i una adaptació més gran a les necessitats del territori.
L’estudi també revela diferències significatives en els models de finançament. A Catalunya predominen els espais privats amb estratègies híbrides, que combinen ingressos propis amb ajudes públiques puntuals. En canvi, a Renània-Palatinat molts coworkings són de titularitat pública i depenen en gran mesura de subvencions. Tot i això, l’anàlisi conclou que no hi ha un únic model d’èxit, sinó que la clau és diversificar les fonts d’ingressos.
L’equip investigador ha analitzat deu casos, cinc a Catalunya i cinc a Alemanya, a partir de qüestionaris a gestors i entrevistes amb representants d’associacions de coworking. Els resultats mostren que els espais que combinen finançament públic, inversió privada i activitats pròpies són els que presenten més capacitat d’adaptació.
Pel que fa a la integració amb la comunitat, Catalunya destaca per un ús més social i relacional del coworking. Molts espais actuen com a punts de trobada, col·laboren amb entitats locals i generen xarxes personals i professionals. A Alemanya, en canvi, la relació amb el veïnat és més limitada i indirecta.
Aquesta diferència també es reflecteix en la percepció de futur. A Renània-Palatinat hi ha més incertesa sobre la continuïtat d’aquests espais, amb el risc que alguns acabin desapareixent o evolucionin cap a models automatitzats sense gestió humana. A Catalunya, en canvi, la connexió amb el territori i la diversificació d’activitats (com esdeveniments, coliving o aliances locals) ha permès que molts coworkings continuïn actius un cop superada la pandèmia.
L’estudi apunta que el futur del coworking rural implica reforçar el vincle amb la comunitat i comptar amb gestors capaços d’adaptar-se a les necessitats locals. El pròxim pas de la recerca serà analitzar quins espais continuen operatius a llarg termini i incorporar la visió dels responsables polítics, un factor clau per dissenyar polítiques públiques més ajustades al valor social d’aquests projectes.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
