Investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i de la Universitat Autònoma de Barcelona han desenvolupat un experiment on demostren que l’augment de les temperatures a l’hivern provoca que les abelles solitàries del gènere Osmia, que actuen com a importants pol·linitzadors de fruiters, siguin més vulnerables als efectes dels plaguicides i tinguin una esperança de vida més curta.
En les últimes dècades s’han observat descensos molt importants en les poblacions d’abelles, que estan vinculats a factors com el canvi climàtic, els canvis en els usos del sòl, l’arribada de nous enemics naturals o l’ús de plaguicides. Estudis previs han demostrat que aquests factors d’estrès no actuen de manera aïllada, sinó que interactuen entre ells i poden ser un còctel mortal per a les abelles.
“Hem observat que, en el pitjor del dos escenaris d’augment de temperatures simulats, les abelles viuen uns cinc dies menys que en condicions normals. Això pot semblar una diferència petita, però en períodes de vida tan curts com els de les òsmies (d’aproximadament uns vint dies), pot tenir conseqüències devastadores a nivell poblacional,” explica Sergio Albacete, autor principal de l’estudi i investigador predoctoral del CREAF.
Intoxicació múltiple
L’estudi, publicat a Global Change Biology, ha analitzat els efectes de la interacció entre el canvi climàtic i els plaguicides, exposant l’abella silvestre Osmia cornuta a dos escenaris realistes d’augment de temperatura durant l’hivern i dosis subletals de l’insecticida Sulfoxaflor.
Segons els resultats, es demostra una interacció entre el canvi climàtic i l’exposició als plaguicides. Les abelles que no van ser exposades a temperatures càlides durant l’hivern van experimentar una reducció del 50% de l’esperança de vida quan van ingerir la dosi més alta d’insecticida. Quan aquesta mateixa exposició es va combinar amb l’escenari de canvi climàtic més pessimista la reducció de l’esperança de vida va arribar al 70%. “L’increment de les temperatures durant l’hivern provoca que les òsmies consumeixin les seves reserves energètiques i esgotin els seus cossos grassos. Aquests cossos grassos juguen un paper crucial en el procés de detoxificació de substàncies com els plaguicides. Per tant, suposem que les abelles amb menys reserves d’energia són més sensibles als efectes d’aquests plaguicides”, indica Albacete.
A més dels efectes sobre la longevitat, l’exposició a hiverns més càlids i a dosis subletals de l’insecticida també va afectar la capacitat de resposta a la llum i el comportament d’alimentació de les abelles. “Cal tenir en compte que, tot i que els nivells d’insecticida als quals s’exposen les abelles durant la floració generalment no són suficients per causar la mort de l’individu, poden tenir efectes sobre la seva fisiologia i comportament i, per tant, sobre el seu èxit reproductiu”, indica Albacete.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
