Les Garrigues, el Priorat i la Conca de Barberà que tradicionalment perdien població, n’han incrementat durant els dos últims anys. També s’ha detectat aquest repunt en 15 comarques més durant la pandèmia. No obstant això la despoblació al món rural és un fet. En tres quarts de la superfície total del territori català hi viu només el 9% de la població del país (municipis de menys de 5000 habitants), mentre que en un 7% de superfície de territori (12% de municipis) hi viu el 64% de la població.
Aquestes són algunes de la dades que s’extreuen de l’Atles del Món Rural, promogut per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Micropobles de Catalunya (MdC).
Aquest estudi conclou que els canvis tecnològics i culturals, el fre a la globalització i les exigències mediambientals a causa del canvi climàtic poden revitalitzar les àrees rurals. I també que la pandèmia ha obert una porta al transvasament d’activitats i de població cap a les àrees rurals.
L’Atles del Món Rural, realitzat per Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, en col·laboració amb Ramon Morell, del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida, constata que s’obren alternatives productives per a joves i nous pagesos, així com per l’agricultura social i urbana.
També s’apunta que per afavorir la ruralitat del país, cal apostar per la diversificació de l’economia amb la dinamització de sectors com el comerç, la restauració i els serveis en general als municipis petits, i no focalitzar l’atenció només en el sector agroalimentari, la generació d’energia o el sector forestal, per exemple.
En relació als fluxos de població, l’estudi constata que les poblacions petites es veurien afavorides tant per la difusió de població i activitats des de les capitals de comarca cap a les poblacions veïnes, com per la tendència al teletreball, ofertes laborals vinculades al turisme rural o bé per una opció de vida de retorn als valors rurals. Això es reflecteix en aquest increment de població en 15 comarques catalanes.
Els municipis de menys de 500 habitants tenen una mitjana del 7% de població estrangera, mentre que els municipis urbans superen el 15% i les ciutats intermèdies, un 20%.
S’apunta que la immigració des de les ciutats o des de l’estranger és l’única esperança de dinamització socioeconòmica i rejoveniment dels pobles i masies interiors, si es vol fer front a l’envelliment i a la manca de relleu generacional. Les dades de l’Atles mostren que els municipis de menys de 500 habitants tenen més del 25% de majors de 65 anys. Les Garrigues, el Priorat i la Terra Alta són les comarques més envellides de Catalunya.
Pel que fa a l’impacte de les energies renovables al món rural, l’Atles apunta que davant la magnitud de les iniciatives empresarials, caldria plantejar un nou model alternatiu i sobirà de transició energètica, per tal d’encaixar els impactes mediambientals i paisatgístics i aconseguir una distribució equilibrada de les implantacions en l’espai i la societat.
L’Atles del món rural assenyala que malgrat el paper central dels serveis vinculats a la iniciativa privada, no es pot perdre de vista que l’ocupació en l’ensenyament, la sanitat i en l’administració pública en general, s’aproxima a la meitat de l’ocupació dels serveis en algunes comarques interiors i en els darrers anys ha representat una barrera de contenció en els moment de crisi. Es constata que l’oferta sanitària a totes les zones de muntanya, a les Terres de l’Ebre i al sud de la província de Lleida continuen sent un repte important.
Entre les conclusions, també s’apunta que les àrees rurals són les que presenten un major dèficit en infraestructures i serveis de comunicació i de transport. L’estudi assenyala que el transport a demanda, la fibra òptica, les xarxes 5G i els centres de coworking són algunes de les garanties per a fixar la població. Així, pràcticament tot el món rural català té menys del 20% de cobertura amb connexió d’alta velocitat. A més, el Prepirineu català, el sud de la província de Lleida i gran part de les Terres de l’Ebre tenen zones habitades des de les quals es triga més de 25 minuts en cotxe per arribar a la capital de comarca. En algunes zones es triga més de 40 minuts per trajecte.
Finalment, s’apunta que la immigració des de les ciutats o des de l’estranger és l’única esperança de dinamització socioeconòmica i rejoveniment dels pobles i masies interiors, si es vol fer front a l’envelliment i a la manca de relleu generacional. Les dades de l’Atles mostren que els municipis de menys de 500 habitants tenen més del 25% de majors de 65 anys. Les Garrigues, el Priorat i la Terra Alta són les comarques més envellides de Catalunya.
L’Atles del món rural va néixer el 2009 editat per la Fundació del Món Rural. Amb els anys s’ha convertit en una eina de consulta obligada per als qui des del sector agrari, des del món de l’ensenyament i des dels més diversos àmbits professionals es troben interessats en les àrees rurals. La informació prové dels organismes públics d’elaboració d’estadística bàsica i de fonts del sector agrari i la ruralitat ja treballats en Atles precedents.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
