Amb la credibilitat que li dona el fet d’haver recorregut la costa catalana de punta a punta l’any 2021, menant un patí de vela —una embarcació que omple bona part del seu oci—, l’escriptor Daniel Romaní (Barcelona, 1966) acaba de publicar Catalunya marítima (Viena Edicions, 2025), un llibre que reivindica el valor patrimonial del nostre litoral. El volum aplega la sèrie de reportatges que Romaní va publicar al diari Ara dedicats a fars, drassanes, museus i vaixells visitables de Catalunya. “És el llibre que m’hauria agradat escriure a mi”, va confessar el subdirector de l’Ara, Ignasi Aragay, en la presentació del llibre que ha tingut lloc el dilluns, 21 de juliol, a la llibreria Ona, de Barcelona. “Però en Daniel és molt més treballador, i ha trepitjat cada un dels llocs que ens descriu, i molts més encara, perquè aquesta és una selecció dels que més ens han convençut”, va afegir-hi.
Si després de recórrer la costa, l’any 2021, va descriure el litoral vist des del mar al llibre Catalunya amb patí de vela (2022), al nou llibre, Romaní ens la redescobreix —i en molts casos, ens la descobreix— des de terra. Si bé pot semblar que aquests 600 quilòmetres de litoral ja no reserven sorpreses per a la gent del país, Romaní sosté que, més enllà de la visió tòpica d’aquest entorn, hi ha molts valors patrimonials massa desconeguts. Des de l’experiència d’haver trepitjat a consciència cadascun dels racons que descriu, a més dels que va descartar de publicar, afirma que “hi ha llocs on només trobes turistes estrangers”.
Per tant, la seva observació, inevitablement més minuciosa, d’aquest paisatge, li ha revelat certeses com que “des del mar, encara es veuen trossos del litoral verges”. I que el coneixement del patrimoni terrestre del litoral en alguns punts encara és superficial. De fet, a la pregunta d’Ignasi Aragay sobre quin reportatge preferia dels que recull el llibre, Romaní va sorprendre escollint un dels museus menys divulgats del litoral, el Museu de Gavà (Baix Llobregat): “S’hi conserven diverses àmfores i altres elements d’embarcacions antigues que [cap als anys 60 del segle XX] es van recuperar de sota les terres del delta del Llobregat, que abans havien estat mar”. De fet, el conjunt d’elements patrimonials descrits vol posar de relleu com el mar ha estat, segons l’època, porta d’entrada, d’expulsió o de conflicte de civilitzacions i persones que han contribuït a dibuixar el caràcter de Catalunya.
L’autor va amenitzar la presentació acompanyant al piano la seva neboda Erola Fenollosa, que va interpretar diverses havaneres i altres cançons de temàtiques marineres —un costum compartit entre tota la família, perquè la seva tia i esposa de l’escriptor, Elisabet Capdevila, també es va animar a pujar a l’escenari. La presentació va culminar amb una cantada de l’havanera Mare, vull ser pescador, en la qual van participar diversos assistents de manera espontània.
Romaní ha publicat diverses sèries de reportatges a l‘Ara com la que recull el llibre que ha presentat. De fet, el proper diumenge, 27 de juliol, al mateix rotatiu, n’estrenarà una de nova, aquesta dedicada al patrimoni vinculat a l’aigua dolça, “encara molt més desconegut que el del litoral”, com va recalcar Ignasi Aragay. L’autor va assenyalar que, amb aquesta feina, sentia que no havia deixat de practicar el costum familiar que ja vivia de petit, quan els set germans Romaní i els seus pares s’escapaven de Barcelona cada cap de setmana entaforats tots nou dintre d’un utilitari per anar a descobrir racons d’arreu de Catalunya.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
