L’any 2014, la Teresa va participar en un projecte de recuperació de cançons tradicionals del Pirineu. Les va aprendre de petita, a l’Hostalet de Massivert, de la mare i, sobretot, de la padrina —»que tenia molt bona veu»—. «A l’Hostalet, no hi va haver llum elèctrica ni ràdio fins que vaig tenir onze o dotze anys», rememora. Quan es feia fosc —sobretot a l’hivern—, s’asseien al voltant del foc i explicaven històries.
I, entre les històries, la padrina cantava. La Teresa aprenia les cançons de sentir-les una vegada i una altra. I encara les recorda. Algunes d’aquelles tonades continuen portant-la a Massivert, a la casa de pas on va créixer, al costat del foc i de la padrina.
El cant i les tonades populars no són les úniques tradicions que duu dins seu. A la tardor, toca fer sabó, una pràctica que va aprendre de la seva mare. L’Anna, una de les seves filles, assegura que aquesta vegada gravarà el procés perquè no es perdi. «Són coneixements que duu a l’ADN», diu.
text / Anna Enrech
[Aquest fragment pertany a la secció Sàvies del número 24 de la revista Arrels. Si vols gaudir de la història completa o descobrir altres personatges del món que torna, subscriu-te a Arrels].
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
