A Can Viranes, el Sol no només és un element que fa bonic en un paisatge de postal. Durant molt de temps, van viure exclusivament amb energia solar i sense bateries. Quan el Sol marxava, la casa quedava a les fosques. Quan tornava a sortir, tornava també l’electricitat. Les rentadores es posaven quan hi havia prou llum i, a l’hivern, quan arribava el vespre, la vida es recollia al voltant del foc.
Els oficis tradicionals també necessiten aquest vincle amb el Sol. Quan l’Esther explica com rentaven la llana abans, d’aquelles dones que s’hi dedicaven n’acaba aprenent una autèntica lliçó d’observació. Les bugaderes havien de saber exactament quins dies hi hauria prou Sol per assecar la roba, havien de llegir el vent, la humitat i la temperatura. La llana es rentava al riu quan acabava tota la feina del camp, i després s’estenia durant dies sobre les pedres perquè el Sol l’eixugués lentament.
text / Judit Flores Pitarch
[Aquest fragment pertany a Sol, el dossier central del darrer número de la revista Arrels. Si vols gaudir de la història completa o descobrir altres personatges del món que torna, subscriu-te a Arrels, seguint aquest enllaç].
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
