L’artista i pastora Vanesa Freixa Riba publica Ruralisme. La lluita per una vida millor (Ara Llibres) on fa una crida per canviar la nostra manera de viure. Freixa (Rialp, 1977) es dedica a la creació artística, a la divulgació i també a la generació de pensament crític al voltant de la ruralitat i aquest és el seu primer llibre, un assaig divulgatiu que aposta per un retorn a l’origen rural amb la convicció que el ruralisme és, a dia d’avui, l’opció més intel·ligent de supervivència i d’adaptació al col·lapse al qual sembla que ens aboquem com a societat.
“De la simplicitat sorgeixen les grans certeses. Habitar en un espai tranquil, lluny dels sorolls estridents, de les relacions supèrflues i de les olors perfumades artificialment et fa partir d’un espai més net, menys domesticat, més serè. I és aquí, amb la ment i el cos tranquils, quan podem intuir millor què és el que ens convé, el que ens cal per garantir-nos la vida, per tenir una bona vida.” explica al llibre. Recorda que, sense pràcticament adonar-nos-en, vam desconnectar del món rural amb la idea de no tornar-hi més. Creu que la ruralitat i la urbanitat s’han enfrontat en uns termes molt simplistes: s’associa el camp i les muntanyes a unes pràctiques antigues marcades per la precarietat i l’aïllament, i les ciutats, a la modernitat, el benestar i la comoditat. A més, al concepte rural se li ha atribuüt l’extermini de tot allò que la ciutat ha considerat antic, inservible i lent.
A Ruralisme. La lluita per una vida millor, l’autora defensa i reivindica la vida rural. Molt abans d’escriure aquest llibre, ja ho feia en els esdeveniments i mitjans on se la convidava a escriure o parlar, com en aquesta entrevista que vam publicar el primer dia d’Arrels.info: “Tinc la sort de viure en un lloc on, des que obro els ulls fins que els tanco, literalment, veig un espai obert. On quan obro la porta de casa sento el so dels moixons, de les esquelles del bestiar i de l’aigua que baixa pel barranc. On tinc la sort, quan anem tard, d’anar a buscar el nostre petit ramat d’ovelles quan és de nit amb els meus dos fills, amb els frontals al cap i gaudint d’un passeig acompanyats pel crit del gamarús, que sembla que ens espera.”
Fa anys que Freixa va decidir establir-se amb la família i un petit ramat d’ovelles en una borda centenària al Pallars Sobirà. Entre el 2009 i el 2016 va ser la directora de l’Escola de Pastors de Catalunya. Avui, que vivim un món canviant, Vanesa Freixa reivindica buscar les solucions a un futur incert tornant a la terra.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
