• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer
Arrels

Arrels

  • Subscriu-te
  • Mercat
  • Actualitat
    • Noticies
    • Agenda
  • Pòdcasts
    • Bar de Vins
    • Ona pagesa
    • Ruraletes
    • Salvant les distàncies
  • Documentals
  • Revista
    • Número actual
    • Números antics
  • Més
    • Qui som
    • Contacta

Coneixes els estanys i basses dels Pirineus?

El CREAF ha liderat el primer inventari que recull com es diuen i quant mesuren els estanys i basses dels Pirineus

19 de novembre de 2026 per Maria Sicilia Pont Comparteix

Estany Cap dels Pessons, Andorra | Fotografia: Galdric Mossoll.

Alguns estanys dels Pirineus han canviat de nom al llarg de la història, d’altres superen els 100 metres de fondària i moltes basses petites s’assequen a l’estiu, però acullen organismes capaços de sobreviure fins que torna l’aigua. Ara, el primer inventari exhaustiu d’aquests ecosistemes aquàtics posa de manifest la riquesa i la diversitat de les masses d’aigua de la serralada. El catàleg, batejat com a LacusPyr i publicat a la revista científica Geoscience Data Journal, recull informació de 6.361 estanys i basses de tot el Pirineu, entreCatalunya, Andorra, Espanya i França.

L’inventari inclou dades com la superfície, la fondària i la conca de cada massa d’aigua, així com els noms oficials, les variants i les denominacions històriques. A més, assigna a cadascuna una identificació georeferenciada pròpia, una mena de DNI que en facilita la identificació i permet unificar-ne l’estudi científic entre diferents països.

La creació de l’inventari i la publicació a la revista científica ha estat liderat pel CREAF, en col·laboració amb el CSIC, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Un llenguatge en moviment

Tal com assenyala Jordi Catalan, investigador del CREAF i del CSIC i primer autor de l’estudi, «aquest inventari és especialment rellevant, perquè aquesta georeferenciació permet ordenar la informació i evitar confusions en els estudis científics. També pot accedir-hi qualsevol persona interessada a conèixer els noms oficials i la localització». Pel que fa a la toponímia, l’investigador explica que els noms poden canviar per errors cartogràfics, diferències de pronunciació o d’escriptura, o perquè una denominació acaba consolidant-se en detriment d’una altra. “Al catàleg hem recollit el nom oficial actual, però també les variacions”, puntualitza.

Un cas especialment il·lustratiu és el dels estanys de Plan i Cabidornats, situats a la Val d’Aran, al circ de Colomèrs, dins l’entorn del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Les denominacions d’aquests dos estanys s’han anat intercanviant en la cartografia oficial al llarg de les darreres dècades. A més, els noms que apareixien a les guies de muntanya no sempre coincideixen amb els que es van establir posteriorment als mapes oficials.

La confusió també ha arribat a la literatura científica. De fet, alguns estudis han utilitzat denominacions que, arran de canvis toponímics posteriors, ja no coincideixen amb les que recull la cartografia actual. «A l’inventari hem recuperat els noms originals i hem assignat un codi a cada estany per evitar que es produeixin més confusions», explica Marisol Felip, investigadora del CREAF i de la Universitat de Barcelona.

També hi ha casos de variacions lingüístiques i fonètiques, com les formes Redondo, Redó i Redon. «Aquí hi ha una explicació històrica. Redondo apareixia en alguna cartografia durant el franquisme, Redó en alguns mapes catalans i, actualment, el nom oficial en aranès és Redon, pronunciat [reˈðuŋ]», explica Catalan.

L’inventari també recull la diversitat de termes genèrics que s’utilitzen per referir-se a aquestes masses d’aigua. En català s’anomenen estanys; en aranès, estanh o lac, especialment quan són de grans dimensions. A l’Aragó, en canvi, és habitual el terme ibón per designar els estanys d’alta muntanya.

Estany Llebreta, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | Fotografia: Galdric Mossoll.

Les rara avis

Les basses més petites que recull l’inventari poden tenir tan sols dos metres quadrats de superfície i, en molts casos, ni tan sols tenir un nom propi. Moltes són temporals i s’assequen durant l’estiu, de mode que viuen només espècies adaptades a aquesta intermitència. 

Entre els organismes més sorprenents que les habiten hi ha els anostracis, uns crustacis d’aspecte singular, gairebé alienígena, que poden presentar tonalitats vermelloses o blavoses i arribar a formar poblacions molt nombroses. Per sobreviure quan l’aigua desapareix, produeixen ous de resistència que poden romandre al sediment durant molt de temps, fins que les condicions ambientals tornen a ser favorables.

«Aquests ecosistemes temporanis i els organismes que els habiten encara han estat poc estudiats. Al nou catàleg a cadascuna d’aquestes basses també li hem assignat un codi per identificar-les i constitueix un primer pas per conèixer millor uns hàbitats petits, sovint poc visibles, però amb un gran interès ecològic», explica Catalan.   

Els estanys més grans i profunds del territori

L’inventari també permet comparar les dimensions i la fondària dels estanys pirinencs. Certascan, per exemple, amb més de 60 hectàrees de superfície, és un dels estanys més grans del vessant espanyol dels Pirineus i el més extens de Catalunya.

Pel que fa a la fondària, Cregüeña, situat al massís de la Maladeta, és un dels estanys més profunds de la serralada, amb més de 100 metres. Juntament amb el Lac Redon, és també un dels estanys més profunds que no han estat modificats per a l’aprofitament hidroelèctric, fet que els confereix un interès especial per a la conservació.

El Lac Redon, a més, és un dels estanys d’alta muntanya més estudiats del món, amb aproximadament 105 articles científics publicats sobre aquest ecosistema. Jordi Catalan i Marisol Felip hi investiguen des de fa més de quatre dècades i són autors de bona part d’aquestes publicacions. La seva recerca també s’estén a altres estanys de l’entorn d’Aigüestortes, com el Llebreta i el Cabidornats (Plan).

Els investigadors subratllen el valor de mantenir aquesta recerca al llarg del temps. “Disposar de sèries de dades llargues és molt valuós per estudiar com responen els ecosistemes lacustres als canvis ambientals i climàtics, i també per conèixer l’impacte de l’activitat humana al llarg de la història”, conclouen.

Forma part d'Arrels

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Comprar el número 24 Subscriu-te
Comparteix

Subscriu-te a la nostra Newsletter setmanal

Si vols estar al dia de l’actualitat del món Arrels, la ràdio, els videos i el mercat subscriu-te aquí

Footer

  • Pòdcasts
  • DiY
  • Documentals
  • Revista
  • Subscriu-te
  • CANAL ÈTIC
  • Qui som
  • FAQs
  • Contacta
  • Avís legal
  • Política de Privacitat
  • Política de Cookies
  • Política de denúncies

Segueix-nos

Un projecte de

Amb el suport de

Adherits a

Aquesta revista ha rebut una ajuda a l’edició del Ministeri de Cultura mitjançant la Direcció General del Llibre, del Còmic i de la Lectura

Sàpiens Petit Sàpiens El Món d'Ahir Descobrir Cuina Apart Ara Llibres Amsterdam Now Books La Casa dels Clàssics Bernat Metge Atlas of the Future Som Mollet Som Granollers Som Vallès Som La Llagosta Som Les Franqueses Som Martorelles Som Montmeló Som Montornès Som Parets Som Sant Fost Mollet a mà