Hi ha pastors que en lloc de tenir el ramat reclòs en un tancat, pasturen el bestiar per grans extensions de prats i boscos. Practiquen el que s’anomena ramaderia extensiva. A banda dels evidents beneficis que això suposa per als mateixos animals i per a la qualitat dels seus productes, aquestes pràctiques contribueixen a preservar la biodiversitat i ajuden a prevenir els incendis.
Tanmateix, aquestes formes de gestió del territori que beneficien al conjunt de la societat, tenen uns costos econòmics molt alts pels actors locals que els duen a terme i no acostumen a ser retribuïdes. Reconèixer aquests beneficis i compensar econòmicament les persones que contribueixen a generar-los, és precisament l’objectiu dels anomenats Pagaments per Serveis Ecosistèmics (PSE), una fórmula que pot contribuir a mantenir i reforçar aquestes pràctiques.
Els PSE funcionen si neixen del territori
L’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA) ha impulsat un estudi per analitzar alguns d’aquests mecanismes de compensació econòmica, així com les possibles maneres d’aplicar-los a Catalunya. L’estudi elaborat per Laura Calvet Mir i Elena Domene de l’Institut Metròpoli, analitza 46 experiències de PSE desenvolupades entre 2015 i 2025 en quatre àmbits: agroecosistemes, ecosistemes forestals, sistemes aquàtics continentals i ecosistemes marins de diferents regions del món. L’anàlisi mostra que aquests mecanismes de compensació econòmica poden generar beneficis ambientals rellevants en àmbits com la conservació de la biodiversitat, la millora de la qualitat de l’aigua, la captura de carboni o el manteniment del paisatge. No obstant això, la seva efectivitat no és automàtica, sinó que depèn de factors com la participació activa dels actors locals, uns contractes adaptats al context territorial, sistemes de verificació robustos i fonts de finançament estables a llarg termini.
«No hi ha receptes universals per remunerar els serveis ecosistèmics. Els programes que funcionen millor són els que neixen del territori, que impliquen activament les comunitats locals i que s’adapten a les seves necessitats i realitats», afirma Laura Calvet Mir. Segons les autores, molts programes no assoleixen els resultats esperats per manca de seguiment, una complexitat administrativa excessiva, finançament insuficient o per no tenir en compte les realitats socials i institucionals dels territoris on s’apliquen.
Projectes pilot a Catalunya
A Catalunya, tenim algunes experiències pioneres que recompensen econòmicament els serveis ecosistèmics. D’una banda, el Contracte Agrari de Collserola, impulsat des de 2022 al Parc Natural de la Serra de Collserola, remunera pràctiques agràries que generen beneficis ambientals, socials i culturals fent participar la pagesia i actors locals. Paral·lelament, el Sistema de Crèdits Climàtics Forestals de Catalunya impulsat per la Generalitat, pretén mobilitzar inversió privada per promoure la gestió forestal sostenible amb l’objectiu de contribuir a la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Aquestes experiències mostren diferents maneres de retribuir la gestió del territori que genera beneficis ambientals i permeten extreure’n aprenentatges sobre les possibilitats i els reptes d’aquest tipus de mecanismes a Catalunya.
Per altra banda, l’estudi també planteja la necessitat d’explorar fórmules de finançament mixtes, que no depenguin exclusivament dels recursos públics i que puguin incorporar fonts privades. Tanmateix, assenyala que els PSE no poden substituir les polítiques públiques de conservació i gestió del territori, sinó que més aviat es plantegen com una eina complementària per a la gestió ambiental.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
