Després de més de vint anys de mobilització social i pressió política, el Tractat Global dels Oceans ha entrat en vigor aquest 17 de gener. Per primera vegada, la comunitat internacional disposa d’un marc legal vinculant per protegir les aigües internacionals, que ocupen gairebé la meitat de la superfície del planeta i fins ara quedaven fora de qualsevol regulació efectiva.
El nou tractat permetrà designar àrees marines protegides a l’alta mar i regular totes les activitats humanes que s’hi duen a terme, des de la pesca industrial fins a noves amenaces com la mineria submarina. Actualment, només el 0,9% d’aquestes aigües estan totalment o altament protegides, una xifra que evidencia la magnitud del repte.
L’organització ecologista Greenpeace celebra “una fita històrica” i asseguren, obre una cursa decisiva: protegir el 30% dels oceans del planeta abans del 2030. “Avui celebrem el resultat de dues dècades d’activisme incansable per protegir l’alta mar, llar de milions d’espècies i d’ecosistemes clau”, afirma Ana Pascual, responsable de la campanya d’oceans de Greenpeace a l’estat espanyol. “Ara cal que els governs actuïn. No podem confiar que els grans actors de la indústria pesquera prioritzin la protecció del mar per iniciativa pròpia; cada mes de retard suposa més danys a uns ecosistemes fràgils dels quals tots depenem.”
Considerat el pas més important en legislació ambiental des de l’Acord de París, el tractat va assolir les 60 ratificacions necessàries el setembre passat —ja en són 81—, fet que n’ha activat l’entrada en vigor. Les noves eines legals permetran crear santuaris marins a gran escala, essencials per mitigar la crisi climàtica, frenar el col·lapse de la biodiversitat i garantir la seguretat alimentària de milers de milions de persones.
En aquest context, l’estat espanyol juga un paper destacat. El 4 de febrer de 2025 es va convertir en el primer país europeu a dipositar la ratificació davant la seu de l’Organització de les Nacions Unides a Nova York. Greenpeace reclama ara que el Govern faci un pas més i lideri la proposta dels primers santuaris marins en aigües internacionals.
El calendari és exigent i tancar la bretxa entre el menys de l’1% actual i el 30% de protecció en només quatre anys implicarà salvaguardar àrees oceàniques més grans que continents sencers, i fer-ho a un ritme sense precedents en la història de la conservació.
Un cop en vigor el tractat, s’haurà de celebrar la primera Conferència de les Parts (COP) dels oceans en un termini màxim d’un any. Aquesta trobada servirà per establir el reglament del tractat, posar en marxa la Secretaria i decidir-ne la seu. Els països que no l’hagin ratificat quedaran fora de les negociacions sobre la protecció de l’alta mar.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
