Com trobar habitatge al món rural?

Malgrat que el despoblament municipis de l’entorn rural és un problema que les mateixes administracions afirmen que cal resoldre, les persones que tenen la intenció de traslladar-s’hi es troben que, entre nuclis on abunden els habitatges buits que podrien convertir en casa seva, l’oferta d’habitatge és mínima. Com es produeix aquesta paradoxa?

Els motius són bens diversos; des de masies que requereixen reformes massa costoses fins a cases amb preus inassumibles. Ara bé, trobar un habitatge al món rural no és del tot impossible. Avui, hi ha diverses plataformes i projectes que busquen facilitar aquesta cerca.

Borses d’habitatge

Una de les eines principals és Viure a Rural, que va crear-se amb la voluntat d’acompanyar totes les persones que decideixin anar a viure en una zona rural. Concretament, ofereixen un llistat de serveis i recursos organitzats per temàtiques que van des d’educació fins al medi ambient i la mobilitat.

Des de l’apartat d’habitatge, la plataforma facilita l’accés a les borses d’habitatge de diversos municipis rurals. D’aquesta manera es pot analitzar l’oferta d’habitatge disponible a cada zona rural de Catalunya.

En una línia similar, Cal Rural és una plataforma de cohabitatge en àrees rurals que funciona com una borsa d’habitatge on es publiquen ofertes i demandes de persones que volen compartir habitatge en territoris rurals. Tot i que el projecte de plataforma web encara no està desenvolupat del tot, Cal Rural aplega diverses iniciatives per promoure l’habitatge rural assequible i sostenible.

Habitatge cooperatiu i comunitari

Una de les alternatives per trobar casa que han pres més força en els darrers anys és l’habitatge cooperatiu. Aquest model es basa a posar els interessos col·lectius per damunt del benefici propi per garantir l’accés a l’habitatge sense estar sotmès a l’especulació immobiliària.

Avui dia, hi ha diversos projectes cooperatius en l’entorn rural que advoquen per un estil de vida comunitari. Un d’ells és El Turrós; un projecte de Sostre Cívic que va iniciar l’any 2017 amb la intenció d’impulsar un projecte d’habitatge cooperatiu a la comarca de la Garrotxa. Aquesta iniciativa va ser el primer, i de moment únic, projecte de caràcter rural impulsat per l’associació.

Així mateix, el projecte d’habitatge cooperatiu Cal Cases, a Santa Maria d’Oló (Moianès), agrupa una trentena persones —dones, homes i infants—. Tal com indiquen, els integrants van endinsar-se en la proposta amb l’objectiu de “trobar una alternativa de vida diferent de l’actual model individualista i consumista, on predominin els valors cooperatius, solidaris i ètics”.

Cal Cases, juntament amb altres quatre projectes similars, és una de les iniciatives que han empès la Fundació Emprius. Aquesta entitat vol agrupar i acompanyar les comunitats d’habitatge cooperatiu que apostin per aquest model. La intenció d’Emprius, entre d’altres, és adquirir i cedir habitatges i terres per a cedir-los a projectes comunitaris i servir de paraigua legal per a la consolidació d’aquests. El concepte de comunitat és transversal entre els membres de la Fundació, que defensa l’antiga cultura comunal —entesa com la col·laboració mútua entre persones que comparteixen espais de vida— com un sistema alternatiu als efectes que provoquen l’especulació i el consumisme.

Amb la intencionalitat de promoure aquest model de vida, l’equip redactor d’Arquitectura Cooperativa, impulsat per l’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor amb el suport de la Diputació de Girona, ha confeccionat una Guia d’Habitatge Cooperatiu al Món Rural.

En la presentació, expliquen que la guia és “una eina destinada a ajudar pobles i altres comunitats rurals a abordar el repte de l’escassetat d’habitatge a preus assequibles mitjançant el model d’habitatge cooperatiu”. L’informe explora aspectes que van des de les possibilitats d’implementar cooperatives d’habitatge en entorns rurals fins a una anàlisi de com aquest model pot millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes del municipi.

Reformes a canvi de lloguer

Un altre model alternatiu és la masoveria. Concretament, el projecte Masiaire posa en contacte propietaris de cases de pagès buides amb persones disposades a restaurar-les de manera respectuosa a canvi d’un lloguer simbòlic.

Aquesta iniciativa de La Fundació Mas i Terra fundada per Marta Lloret —coneguda a les xarxes com a la caçadora de masies— dona l’oportunitat, tant a propietaris com a masovers, de fer reviure masies abandonades. Tal com explicàvem en un reportatge d’Arrels, un dels objectius principals és recuperar el valor històric i arquitectònic de les construccions. En conseqüència, Masiaire no es limita a connectar propietaris i masovers, sinó que impulsa formacions obertes a tothom per garantir que les reformes es facin amb els criteris adequats.

Difusió a xarxes socials

Altres projectes han trobat el seu espai en l’esfera digital. Un clar exemple és Repoblem. Aquesta iniciativa de xarxes socials va néixer amb l’objectiu de connectar persones que volen establir-se en un poble amb pobles que busquen habitants. A través de publicacions a Instagram i X donen veu a ofertes i demandes d’habitatge, feina i traspassos de negocis, entre d’altres. Igualment, tenen la voluntat de sensibilitzar al voltant del despoblament rural i les seves possibles conseqüències.